dimecres, 12 d’octubre de 2011

Els Premis de l'Espistolari Blau 10-11

-Un any més, coincidint amb l'aniversari d'aquest blog, elaborarem una llista personal i subjectiva on se referencien algunes de les més destacades manifestacions culturals que ens ha donat la temporada. 

La selecció, recordem, resta circumscrita a les meues coordenades espai-temps, és a dir, que no estaran tots els que són perquè no he vistni de conyatot el cinema que m'hauria agradat, ni tot el teatre, ni he pogut assistir a les exposicions marcades, ni assolir la xifra de llibres desitjada, etcètera.

No oblidem tampoc la tradició del sorteig de la Botella de café-licor Cerol entre el pocs però ben avinguts seguidors habituals d'aquesta bitàcola. Més instruccions a comentaris.

Premi EB a la Millor Obra Audiovisual 
The Tree of life (Terrence Malick). La crisi es reflecteix també en les idees. Qui va dir que en períodes difícils augmenta la creativitat? Segur que no pensaven llavors en un art-indústria com el que ens ocupa.

Un any més el cinema ha mostrat un nivell lamentable, o com a mínim ho han estat la major part de les propostes que ens han arribat a través d'unes exhibidores cada cop més acovardides en veure que el pastís minva ràpidament.

En aquest context, un outsider com Terrence Malik ha sigut capaç d'alçar un producte per moments confús, apte tant per un cinema com per la sala d'un museu, habitat per supestars però adreçat a cors audiovisualment sensibles. Una cinta amb referencialitat pròpia que torna l'art al seu fosc bagul aïllat ple d'ombres projectades. Ni ulleres 3D ni artificis, simplement fragments de vida disposats a través d'un muntatge i oferts al públic quasi de forma crua.


Premi EB a la Millor Obra d'Arts Escèniques
La casa de la fuerza (Angélica Liddell). Quan altres creadors, comprensiblement més preocupats per omplir sales, plantegen la comèdia com única distracció possible per a l'espectador en aquests temps de caos, la Liddell ha continuat passejant el seu desfici per diferents teatres.

I és que, com ella diu, treballar amb el dolor, des del dolor, és una autèntica revolució a un món que tendeix irremeiablement a la superficialitat i l'escapisme.

Cinc hores d'espectacle, una experiència que furga dins l'ull de les formes escèniques "convencionals", barreja personal i intransferible de teatre de sentiments, de denúncia, performance i exercici plàstic; i tot plegat d'una bellesa poètica esglaiadora.

Més informació al Retrat i l'Entrevista que vam publicar per ací al seu moment. 

Accèst: Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I de Castila. Passa de tant en tant que petites obres de companyies joves aconsegueixen fer el ple. Ja ho vam veure fa unes temporades amb l'extraordinària Ruddigore o la nissaga maleïda al Versus Teatre. També en aquest espai hem vist durant la temporada la peça de la companyia La Calòrica que, malgrat els pocs mitjans amb els que comptava, ha sobreeixit per la seua imaginació, oportunitat i encert a l'hora de tractar un tema històric a priori tan poc espectacular com és la decrepitud i mort d'una reina castellana del segle XV. 

 Premi EB a la Millor Obra Musical
Lamparetes (Antònia Font). Dir que els Antònia Font han madurat el seu pop és un tòpic. Dir que a força d'anys de treball s'han avançat a la resta de bandes del seu àmbit també ho és.

El que no ha estat repetició enguany ha sigut Lamparetes, disc on l'univers poètic de la banda ha fet una nova volta de cargol, creant noves textures, històries i personatges que es venen a unir a la llarga llista de robots espacials, cosmonautes russos i animals humanitzats. Lamparetes és un nou pas endavant, que situa la banda en una posició difícil d'assolir.  


Premi EB a la Millor Obra Escrita
Vida Privada (Josep M. de Sagarra, Butxaca). És fa molt necessària ja una desmediatització de la vida literària. Les llibreries s'assemblen cada dia més a peixateries on es ven mercaderia fresca que es podreix i, per tant, cal llevar-se-la del damunt. En aquest context—esperonat des de els mitjans—la relectura o el descobriment de les grans obres del passat té poc o molt poc espai. 

L'any passat, el premi a l'editorial Cátedra plantejava la necessitat d'una editorial en català que se li assemblés (reedició, accessibilitat, estudi). De moment, i mentre això arriba, la unió de les principals editorials catalanes en  un segell com La Butxaca ens garanteix l'accés a algunes de les grans obres de la nostra literatura. Bé de preu, tot i que encara trobem a faltar la inclusió als títols d'edicions crítiques en condicions. 

Entre les sorpreses de la temporada, Vida privada de Sagarra, una de les millors novel·les del segle XX que cal reivindicar amb vehemència.


Premi EB d'Arts Plàstiques
Illa dels Museus, Berlín. La museística actual es troba mediatitzada per dues tendències convergents però no coincidents en molts casos: el gran públic i la pedagogia efectiva.

El conjunt d'edificis agrupats a la Illa dels Museus de Berlín ha aconseguit un bon equilibri entre el turisme de masses i la difusió efectiva de les seues col·leccions. Audioguies gratuïtes, un discurs coherent, separació dels fons per temàtiques i tècniques i un conjunt d'activitats adreçades a la constant reescriptura dels significats de les seues obres d'art. Molt per aprendre. 

Premi EB al Millor Esdeveniment
FIB 2011. Quan els gurús de la festivalomàquia havien previst una fosca era de recessió en el festival més famós entre tots els que combinen la fórmula càmping, cervesa i música, el FIB 2011 ha posat al seu lloc la llegenda. El cartell difícilment tornarà a ser igualat, les actuacions no van decebre les expectatives i va tornar l'irrenunciable mínim equilibri entre bandes forasteres i locals. Irrepetible.


Premi EB al Millor Espai 
Premi EB al Millor Personatge
Bar Leo i la Leo. Dos dels premi de l'edició d'enguany van a parar a un espai i a la seua ànima i mestressa. Perquè el Bar Leo de la Barceloneta s'ha consolidat aquesta temporada com el gran centre de reunió de tots aquells que volen escapar de l'excessiu nivell d'encarcarament que governa Carcelona, la ciutat de les aparences i el poseteo.

En realitat la fórmula no guarda massa secret: tracte amable i familiar, una parròquia fidel i espontània, estètica kitsch-flamenc que conserva intacta tota la essència perduda i esborrada de la Barceloneta més genuïna i, per suposat, ella, icona i musa que sense plantejar-s'ho s'ha transformat en un referent de la modernitat underground, La Leo.

Si encara no heu anat, afileu les palmes i esteu preparats per a qualsevol cosa. Carrer Sant Carles, 34.




Premi EB al Millor Blog
Busca qui t'ha pegat (al dia) (Razoir Electrique) La velocitat amb que muten les tendències de la Xarxa fa que, en gairebé tres anys, l'efervescència de la comunitat blogaire haja decrescut considerablement. La popularització d'altres canals com Twitter o Facebook vindria a explicar el fenomen. Moltes de les bitàcoles més interessants de la catosfera han reduït molt la seua activitat o han desaparegut. I és una trista notícia perquè els blogs ofereixen un espai de reflexió impossible a d'altres plataformes més adreçades als missatges curts i breus.

Afortunadament, encara queden espais on de forma regular trobem reflexions, històries o entreteniment. O tot alhora, com és el cas de Busca qui t'ha pegat, blog on a més a més s'ofereix una cuidada i coherent estètica, dominada per una suggerent selecció d'imatges. D'on les traurà?

14 comentaris:

#M# ha dit...

Ja ho sabeu, i si encara no us ho explique ara mateix: Voleu embufar-se amb una botella de café-licor Cerol? Doncs només heu de dir tres títols de les entrades de l'Epistolari Blau compreses entre el 12 d'octubre de 2010 i la mateixa data de 2011.I si resulta que a més són els que més us agraden, millor.

Per votar s'utilitza el sistema Eurovision.

Exemple:
Títol/Puntuació
XXX 3 punts
YYY 2 punts
ZZZ 1 punt

Sort i salut!

Silvia ha dit...

Puc votar el post dels premis??
Es que m'han agradat molt les reflexions que has fet...
Ara ja sé per què t'he costat tantes hores de preparar...

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Moltíssimes gràcies per la menció! Sempre fa goig llegir paraules que parlen bé d'u mateix... però no pense dir-te d'on furte les imatges del blog ;)

Salut i gràcies!

Silvia ha dit...

He de dir que, tot i que només vote per mig any, se m'ha fet difícil de decidir... i ahí va la meua votació:

ELS PREMIS DE L'EPISTOLARI BLAU 10-11 / 3 punts

NIT A VALÈNCIA / 2 punts


SEDICIÓ / 1 punt

i deixeu-me fer una menció especial a EL FILL DEL FORNER, QUE FEIA VERSOS

Judith ha dit...

Encara que he tardat un poquet, espere arribar a hora de fer la meua votació.
Ahí va:

-De segona: 1 punt.
-Homo spectaculum: 2 punts.
-Anticlericalisme de bar: 3 punts.

A vore si tenim sort.
Salutacions.

holler3 ha dit...

'Temps de canvi: Adéu Colomar':
3 punts.

'De segona':
2 punts.

'Cinc-cents anys':
1 punt.

Menció especial a 'Dia Perfecte (el FIB 2011, Part III).

Carmela ha dit...

los míos cómo siempre los de temática ravalera:

- Anticlerisme de bar
- Plusquamperfectiva pel raval
- El pinche wey

mención especial: dead or alive y l'amic Gadaffi

Carmela ha dit...

- 3
- 2
- 1

Empanada!

Silvia ha dit...

EScolta, i el resultat del sorteig per a quan??? Que t'has begut l'ampolla de café o què???

Manuel Pérez i Muñoz ha dit...

Tens raó. Açò no és seriós. Tanta faena....

Per tal que no haja infundades excuses de tongo com altres edicions, utilitzarem el sistema de l'any passat.

Qui tinga lúltim número d'entre els que conformen el el cupó guanyador del sorteig de la ONCE d'aquesta nit, divendres 2 de desembre, serà la guanyadora.

El números aniran per l'ordre següent.

Sílvia: 1 i 5
Judith: 2 i 6
Holler: 3 i 7
Carmela: 4 i 8.

En cas que isca el 9 o 0 serà el penúltim, i així fins el final. En cas que el número siga 99999, 00000 o combinacions, me la quedaré jo.

Sort!

Manuel Pérez i Muñoz ha dit...

Ah, i se m'oblidava, els post guanyadors són:

Anticlericalisme de bar: 6 punts

Els Premis de l'Epistolari Blau: 3 Punts

De segona: 3 punts


Temps de canvi: Adéu colomar: 3 Punts


Nit a València Capital: 2 Punts

Homo Spectaculum: 2 Punts

Plusquamperfectina pel Raval: 2 punts


Sedició: 1 punt



Cinc-cents Anys: 1 punt


El Pinche Wey: 1 Punt

I crec que això és tot. En unes hores la guanyadora de la botella.

Manuel Pérez i Muñoz ha dit...

El número de la Once de divendres va ser el 93.429, la qual cosa vol dir que seguint les instruccions, i com el 9 no estava assignat el següent és el 2. Per tant, la guanyadora és Judith!

Hem de quedar per a donar-te el teu premi o si vols te l'envie. Espere que t'agrade el café.

Salutacions!

Judith ha dit...

M'ha tocat!!!
Vindrà be per a aquestes festes de nadal.
Quan vulgues quedem. Estarà be vorens cara a cara després dels anys que portem parlant via blog.
Salutacions.

Manuel Pérez i Muñoz ha dit...

Perfecte! Per a cara a cara haurà de ser per festes de Nadal, que és la data més propera en què m'acoste a la Terreta. concretem per mail.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...