dimecres, 7 de setembre de 2011

Epístola Vèdica XXI



Són les 00.01 hores. L'aeroport de Mumbai, fins i tot a estes hores, sembla un enlluernant basar farcit de boutiques, luxe, lounge & vip. Si tenim present que molta gent d'aquest país viu amb menys d'un dòlar al dia, això vol dir que no tindrien accés ni al café o te més barat d'entre els que ací es serveixen. 

És sempre inquietant veure aquells fantasmes de negre: dones àrabs totalment cobertes amb els seus nicabs, comprant anells caríssim i foulards de colors vius.

Temps mort a l'aeroport, per plantejar-se una imminent tornada, per assaborir una nouvinguda nostàlgia del país que s'abandona. Duanes, passaport, control de seguretat, arc detector, embarcar, el finger, el retard, el cinturó de seguretat, seient en posició vertical, turn off your personal electronical devices, la finestra i les llums taronges de servei nocturn d'un aeroport que no tanca mai. La pluja monsònica colpeja l'ala de l'avió. Enlairament amb un nus a la panxa. 



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...