dimarts, 6 de setembre de 2011

Epístola Vèdica XX

-Embarcar-se amb la mar picada, viatjar a l'illa Elefanta metre la pluja monsònica tamborina les pedres del moll, i bufa el vent no tan fred com persistent. Pujar al vaixell no sense el respecte que provoca saber que la ruta porta tres dies tancada pel mal oratge, que les naus tampoc són tan modernes i que el pilot podria tenir altres motivacions que no el seny. 


El venedor endormiscat que baixa el preu per superstició. Fa dies que no arriben turistes a l'illa Elefanta i trencar la seguida malastrugança és més important. Senya els diners, els toca amb el cap. En mostra d'agraïment ens regala dos petits elefants modelats de la pedra.


Els micos, sempre violents, cridaners, també lladres. Ens trenca la bossa de plàstic carregada d'elfants de pedra, busca menjar. No té por dels turistes, se m'encara, em bufa, m'ensenya les dents. Només entén l'idioma del llarg bastó del guàrdia, davant del qual fuig cames ajudeu-me.

 

A la gran cova, Shiva Trimurti, amb els tres caps del coneixement, no molt més lluny Shiva torna a ballar la tandava, la dansa còsmica. Hi ha més: la boda de Shiva i Pavarti, Shiva meditant, Shiva combatent, Shiva amb mig cos de dona. I fora la pluja, plou a la desesperada i de sobte s'atura o plou suaument. Verda herba, les branques dels arbres tornen a terra transformades en arrels, i un desconegut ocell eixorda amb el seu crit la pau de l'illa. Tornem cap a Mumbai, hem de fer les maletes.  


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...