dissabte, 3 de setembre de 2011

Epístola Vèdica XVII


La reaparició de la mar; el mar quatricolor que canta Raimon, o bé la mar de Hierro, sempre tan enaltida al graó més alt de l'existència metafilosòfica. Torna a emergir ací la mar, aràbiga i marronosa, com si portara l'estigma terrosa dels deserts de l'altra riba. Mar enfurida, revolta, gronsada per la irracionalitat del monsó, que colpeja ressentida la terra, amb escopinyades calentes i salades que arriben fins als carrers, on esguiten taxis i cotxes de cavalls. El rencontre amb la mar després d'un llarg viatge de planúries enfebrades, de llargs rius, d'ombra d'arbres a la vesprada. I ara ací, novament, la mar, perquè tots els viatges tard o d'hora arriben a la seua destinació final. La Mar de Mumbai, ací, una vesprada de començaments de setembre.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...