divendres, 2 de setembre de 2011

Epístola Vèdica XVI



Una de les imatges més belles del subcontinent indi la trobem en la combinació de la ciutat blava del Rajasthan, Jodhpur, amb la joia que corona el seu gran turó, el fort de Mehrangarh. Just després de passar la Lohapol (la porta de ferro), la tercera impenetrable defensa del castell, a mà esquerra trobem uns misteriosos senyals. Es tracta d'unes petites empremtes cobertes de pols roig, que per la forma reconstruïda identifiquem com a mans. Aquest petit racó de devoció és l'últim vestigi d'un antic ritual afortunadament extingit en el temps. 

Segons s'explica, les sati, les viudes del maharajà Man Singh, mort el 1843, van ser les últimes en deixar ací les seues marques. Fou el dia del funeral del rei quan, després d'escenificar les llargues cerimònies mortuòries, acompanyaren el fèretre per al seu darrer viatge, la incineració. Les sati, aleshores, respectant la subordinació que existia entre elles, observaven atentament la reacció de la gran vídua, la mare dels prínceps i primera esposa del maharajà. 

Llavors, a l'instant propici i estipulat, al moment més àlgid del foc, quan el cadàver de l'antic rei es consumia a gran velocitat, la gran reina va donar el senyal definitiu precipitant-se vers les flames. Després la seguiren tota la resta, perfectament subordinades. Totes les sati van llançar-se una a una a la pira funerària del rei, entrant a les flames com es deia que els guerrers rajputs entraven en la batalla. 



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...