dimecres, 24 d’agost de 2011

Epístola Vèdica VII


Alguns dels tòpics més estesos sobre el Taj Mahal van ser difosos per viatgers europeus. Com aquell que afirmava que les línies generals de la construcció havien estat imposades per un artista venecià, Geronimo Veroneo. Llegenda sense base històrica difosa pel frare espanyol Sebastián Manrique al segle XVI. 

Altres suposicions sense cap base documental parlen de la intenció del seu constructor, el Xa Jahan, d'erigir-se un mausoleu simètric en màrbre negre a l'altra banda del riu. Tampoc està provada la llegenda que diu que en finalitzar els treballs es va mutilar els artesans implicats perquè no tornaren a crear res semblant. 



Encara que el Taj Mahal ha passat a la història com una de les meravelles del món modern, no va ser l'obra més cara del seu promotor. El Xa Jahan era també posseidor i productor del Tron del Paó Reial, que comptava amb una ingent quantitat de safirs, robins, maragdes i perles, a més del diamant més gran que aleshores es coneixia, el Koh-i-nor (188 quirats). Set anys trigaria a construir-se aquest seient mític, que finalment va acabar esquarterat. Els bocins més suculents, no cal dir-ho, formen part avui de les joies de la corona britàniques. 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...