dijous, 7 de juliol de 2011

Paralitzat

-S'escampa per la sang un verí de fórmula molt antiga, com la picada d'una bèstia mitològica, que em paralitza, que m'encadena a les ombres que es vessen pel sostre de la meua habitació. 

Ara, a l'estiu, romanen tota la nit les finestres obertes a la fresca brisa que arriba del port. I de tant en tant passa un camió de neteja, i vesa en totes direccions primíssimes columnes de llum pampalluguejant. També, de forma intermitent, les gavines que dormen als terrats es desperten, i llavors en cor canten cançons de mort salada. 

Quan arribe el trenc d'alba potser s'escolte ací dalt el xiulit d'un transatlàntic que arriba, o que se'n va. 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...