dimecres, 29 de juny de 2011

La Balconada dels Veïns en RGB

-Fa pudor, sentor de no haver passat per la dutxa en molt de temps, encara que mai diries que és bruta ja que sempre respecta una pretèrita noció d'elegància popular, enfosquida, amb monyo mil·limètricament estirat cap al bescoll. Tant ella com el seu home (o germà) viuen misteriosament tancats darrere de les portes d'una pensió on no pernocta mai ningú, a excepció d'un borratxo—sempre el mateix—que les poques nits que el veiem va tan passat que amb prou faena pot parlar o mantenir-se dret. 

A l'home se li veu poc. A l'hostalera la veig molts matins, té aquella embafosa salutació, aquell altisonant Buenos días. Però a part d'això no en sabem res més després d'anys de convivència. Excepte una cosa: al balcó, més o menys contigu al nostre, hi amunteguen una barroca col·lecció d'artefactes misteriosos. Alguns no són més que petits molinets de vent, que els dies de Llevant giren i grinyolen de manera hipnòtica. Tenen també torxes de jardí, un penell amb gall de ferro, restes de tanques que no tanquen, plantes de plàstic, i unes misterioses llums de colors que, a jutjar per la seua creixent activitat a l'estiu, deuen funcionar amb càrrega solar.

Els fanalets són petits, sobresurten per damunt de la reixa del balcó. Tenen tres posicions intermitents: roja, verda, blava, o blava, roja, verda, o verda, blava, roja, o roja, blava, verda, o blava, verda roja, o verda, roja, blava; i així tota la nit.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...