dimecres, 1 de juny de 2011

Desdibuixar-nos

-M'arriba el so del matí, cada matí igual, la cridòria del col·legi del Raval ple de xiquets pakistanesos, filipins, magribins; cap d'ells no te pares europeus, cap. A la porta gairebé no es barregen entre ells, es distribuïxen en funció de la nacionalitat dels seus pares, al capdavall, de la cultura que han après a casa, i molts d'ells també parlen i criden en les llengües que han après dels seus pares.

Uns minuts més tard, m'arriba un altre so, una melodia, aquest cop no tan dispersa. Es tracta d'aquella coenta cançó del drac Paff que ensenyen als esplais. Ara, tota aquella amalgama de criatures canten en un perfecte català i a l'uníson. I és que resulta que van a una escola pública, i en aquesta institució els eduquen i aprenen, entre d'altres coses, aquella coenta cançó. Segurament aquesta melodia mai els ajude a trobar una feina, com a mi mai em va servir de res saber-me el Joan Petit

El conseller valencià d'Educació, Font de Mora, creu que al mateix temps que aprenem el Paff o el Joan Petit hauríem d'aprendre també La Tarara i el Old McDonald had a farm, que la lectura de les Rondalles d'Enric Valor hauria de ser simultània a la dels contes dels germans Grimm i si pot ser a la dels Analectes de Confunci; i dic jo, per què no?

Però hi ha una cosa que al forense Font de Mora se li escapa, o més aviat que ho deixa anar intencionadament. Al País Valencià persisteix des de fa ja massa temps una culturicida i discriminatòria diglòssia, que requerix polítiques d'equilibri,  que demana de l'esforç de tots per rescabalar anys d'extermini lingüístic i desprestigi social. I això va ser i era una Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, que encara després 28 anys no està del tot desenvolupada, que s'hauria de combinar amb un polítiques de revalorització social, de normalització, amb uns mitjans de comunicació públics i privats que donaren prioritat al parlar autòcton. Perquè per entonar el Good Save The Queen ja estan els anglesos però per cantar La manta al coll només estem nosaltres, i potser se'ns oblide. 

Tant de bo es poguera suprimir la línia i fer una escola trilingüe, quatrilingüe o babeliaca.  Malauradament, si volem continuar dient-nos valencians hem de recordar com fer-ho, i l'escola és la nostra eina, i ha de tenir polítiques prioritàries vers la nostra llengua, i diners per fer-les, i un espai digne, lluny ja dels barracons.

Pense ara els xiquets filipins, pakistanesos i magribins del col·legi del Raval que algun dia, d'ací a molts anys, potser tornen a escoltar la coenta cançó del drac Paff, i estiguen on estiguen, i parlen el que parlen, els invadirà una ensucrada sensació, un benestar probablement inútil però seu al capdavall, inintercanviable.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...