divendres, 17 de juny de 2011

Arrabassant

-Després del cansament, després de les nits que vam passar vetlant esperances, hi ha un esdevenir que es precipita irremeiablement vers les zones planes de la vall, allà on els rius discorren tant lentament que hom no sap si pugen o baixen. 

S'instal·la l'estupor a les consciències, arrela com el corcó sobreviu corcant. I ja no tenim ni el dret a desitjar principis, la novetat sembla la darrera estació d'un tren abandonat, el tren que creuava el pont entre la possibilitat i les il·lusions. 

No són temps per fer volar catxirulos, i mira que a la primavera encara li queda una última ranera abans no arribe el mezzo del cammin di nostra vita.

1 comentari:

Skaði ha dit...

Com que no són temps de volar catxirulos, va home va, mone al Juguetilandia de la carretera cap a Cocentaina front als Bomberos i d'ahi a cualquier descampat! I dic descampat perquè en L'Alqueria ja no està La Moleta que és on anàvem a volar-lo, i dic Juguetilandia perquè on les monges on antes era el Simago i després Mercadona i ara Masymas al costat de l'administració de loteria de mon pare ja no està la tenda de joguets que hi havia quan jo era menuda i on ma mare mos comprava alguna cosa, catxirulos per Pasqua mateixa, quan ens havíem portat bé en el cole (les altres monges, les d'un poc més tirant cap a Algezares...)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...