dimarts, 17 de maig de 2011

#SpanishRevolution

-Rastes i cues de cavall, pipes modernes amb tabac de fums exòtics, pantalons amples i samarretes sense mànigues, gossos nugats amb cordes d'estendre la roba, un bon grapat de bicicletes, punkis de particular ferum amb parracs, ferralla i dilatacions però amb una càmera de 600 euros. Hi ha també universitaris, preuniversitaris, postuniversitaris i parisitouniversitaris. Gent amb canes i samarretes que dissimulen poc la panxa. Un noi bronzejat i la seua prima xicona acaben d'aparcar la moto enfront El Corte Inglés i han vingut a vore què passa al mig de Plaça Catalunya amb aquest assentament de gent espontània que xarren entre ells.  

En aquell instant, una de les poques senyores majors (melena llarga, blanca i llisa) es fa notar amb el seu parlament sobre els valors que ha de tenir el moviment. Rep a canvi un fort aplaudiment que celebra alçant-se amb la senyal de la victòria en una mà i a l'altra un llibre que imagine escrit per ella. Una mica més tard, una xica d'uns vint anys encadena un discurs sense relació amb el predecessor, declara que la veritable violència no és la dels polítics i la del FMI sinó la dels productes transgènics que ens empassem sense saber-ho, i també la de menjar carn i beure sang dels animals, que són els que es mereixen una autèntica revolució per salvar les seues torturades vides dels assassinats col·lectius que perpetra la societat del consum. 

A continuació, un altre jove brama violentament sobre el megàfon una proclama en contra del terme els altres, exigeix que cada vegada que es parle de culpables la gent no es conformi en dir els polítics o els banquers sinó La Caixa o Mariano Rajoy. La espontània moderadora que de tant en tant diu la seua es cansa de demanar que es respectin els torns de paraula. Algú es queixa de la desmobilització del vot i el reclama participació en favor de les formacions minoritàries en les eleccions del pròxim diumenge. Un altre xic demana un autèntic esforç de comunicació per sumar a la concentració un veritable ventall de persones i sectors descontents amb la dramàtica situació que pateix el país.

Arribats el moment, i en vista dels rumors d'èxit de participació a Madrid en comparació amb Barcelona, un trentanyer panxacontent convida la gent a fer córrer la veu sobre la concentració, Madrid no pot guanyar a Barcelona, i acaba dient Força Barça. Un noi de barba s'aixeca indignat i irascible crida: El futbol és la ideotització de la societat, cal eradicar-lo! Creix en reacció una divertida esbroncada. 

Al fons de tot, una estilitzadíssima reportera de Tele 5 fa el seu afectat speech en minifalda rasparrús davant una càmera que connecta en directe. És jove, guapa, i des de l'estant on venen llibres autoeditats sobre anarquisme i altres corrents polítiques dos nois se la miren amb desig. Cau la nit a Plaça Catalunya i cada cop arriba més gent.

2 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

Bonica crònica. M'ha encantat el final dels anarcos flipant amb la xicota.

#M# ha dit...

Gràcies, Xavier. Jo també li faig coveta ara al vídeo que t'he vist enllaçar al Facebook aquest matí i així la cosa creix.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...