dilluns, 23 de maig de 2011

El #22M i el #15M

-Entre les ressaques que celebrem hui hi ha la de l’esgarrifosa vela de les invasions bàrbares estenent la seua ombra pel panorama extenuat de les terres ibèriques. Qui no es consola és perquè no vol: pensem que els temps de dreta sempre són un revulsiu de la creativitat, o això diuen... I per cert, per a qui dubtada de la cronicitat d'eixe càncer anomenat PP al País Valencià ja té una nova prova en forma d'aclaparadora majoria absoluta. Sense comentaris.

Em continua creixent, per altra banda, la perplexitat davant la indiferència amb la qual s'han rebut els resultats electorals a les acampades que continuen establertes a moltes de les places de les grans ciutats. Si ja és prou absurd predicar la lògica de l’abstenció a les urnes, més ho és encara romandre indiferent a uns resultats reaccionaris enfront les bufanuvolades del programa indignat. Quan ultrapassem la setmana d'accions relacionades amb el 15M es demostra numèricament el poc pes censal i sociològic combregat. Han tocat la fibra sensible al parlar de la millora del nostre sistema democràtic, però per poder multiplicar primer s'ha d'aprendre a sumar, una simple lliçó que els acampats, generosos en la seua manca d'horitzons, demostren haver passat per alt d'una manera prou suculenta. La política no és la diana sinó el camí. O potser m'equivoque i són els mètodes els que canviaran a partir d'ara.


Els indignats a la plaça de l'Ajuntament de València.

Com a premi de consol Alcoi, on l'alcalde popular Jorge Sedano ha perdut la majoria absoluta i es preveu un govern tripartit entre PSPV, EU i la pujança del BLOC. Aquests últims ja han posat la primera pedra de la presumptuositat demanant l'alcaldia tot i tenir dos regidors menys que els socialistes. S'aveïnen temps moguts al consistori, arrancada de cavall i parada de burro. Temps al temps.

2 comentaris:

Judith ha dit...

Espere que t'equivoques i Bloc, EU i PSPV tinguen trellat i governen per a Alcoi i no per a amics i afiliats, que ja està bé.
De tota manera el canvi era més que necessari i esperem que no es mosseguen els uns als altres.
Salutacions.

#M# ha dit...

Jo també espere equivocar-me, que per una vegada les forces de progrés puguen treballar pels alcoians sense estar tota l'estona pegant-se mossos entre ells.

I sí, més raó encara quan dius que era un canvi necessari, més que necessari.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...