dimarts, 3 de maig de 2011

Dead or Alive (Ull per Ull)

-De l'esgarrifós circ mediàtic que s'ha muntat avui com a conseqüència de la mort d'Osama Bin Laden—l'oportú anticrist de la primera dècada del segle XXI—sorprèn la flagrant hipocresia que es gasta l'anomenada opinió global. El missatge simplificador del periodisme de l'espectacle s'ha limitat a difondre en cru la roda de declaracions dels diferents líders del món dit civilitzat. Zapatero, Sarkosy, Merkel, cap d'ells no ha volgut perdre la possibilitat de felicitar el brillant Nobel de la Pau, Barack Obama, per haver autoritzat una atrotinada acció de terrorisme d'estat. 

No era Bin Laden un corderet, precisament, que tinga ganes de defensar jo ací, però amb el seu assassinat damunt la taula no puc evitar pensar que els EUA i tots els que han donat el seu vist-i-plau s'han posat al seu nivell. Algú vol fer-me creure que l'exèrcit més poderós del món no tenia la possibilitat d'arraconar a un grup de  fanàtics morts de gana amb metralletes rovellades i detenir-los? Allò del judici, de l'obligada presumpció d'innocència, els drets humans i la resta de papers amb els que hui es neteja el cul Occident, són normes d'estar per casa de les quals podem prescindir quan ens interessa o quan algú s'ho mereix? Jo em pensava que en democràcia la justícia la feien els tribunals i no sicaris a sou.

Un té hui la sensació de viure al Far West, de viatjar damunt els muscles d'un gegant amb peus de fang, un món que es pixa en la boca del seu propi reglament, que construïx i omple Guantanamo, que enderroca o aprecia dictadures en funció de la seua capacitat econòmica, o que torna agressiva i recurrentment al bíblic i primitiu Talió: ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu, cremada per cremada, ferida per ferida, colp per colp.

I segur que molts ximples es creuen que ara el món és un lloc més segur, que la mort d'un home ho canvia tot, que morta la bèstia mort el verí. Quanta imbecil·litat.

1 comentari:

Clidice ha dit...

Et felicito per la reflexió. En realitat acabes amb la sensació que l'únic que ens queda, per poder pensar, és la Xarxa. Per això tants i tants països volen controlar-la.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...