dimecres, 18 de maig de 2011

#AcampadaBCN

-La cosa comença amb ben poca cosa: quatre missatges a Twitter, un grapat de gent amb massa temps lliure, uns anem a veure que passa. Afegim una bona dosi d'incredulitat davant del fet que un fenomen tan ben parit com les revolucions de la Primavera Àrab es puguen estendre a Europa a través de la seua porta natural. Això, crec, és massa somniar. 

Però un, que s'ho pot permetre per proximitat, va passant-se de tant en tant, quan hi ha temps, i va veient com la cosa cada vegada creix més, sobretot a les nits, quan aquest oratge benigne convida a eixir a prendre la fresca i a protestar per tanta misèria diària, per tantes estretors, per tanta injustícia social creixent.  I clar, amb la patxoca que fa la gent fen coses a l'uníson un se sent temptat a pensar: i si açò anara de veres?
L'ambient a Plaça Catalunya sobre les 22.45 h.

Malgrat l'espurna d'entusiasme, una cosa em preocupa d'aquest moviment, l'eslògan No els votes, per l'errònia ambigüitat de la consigna. El diumenge hi ha eleccions, un moviment que es diu Democràcia Real Ja, que fem entre tots, no pot caure en l'error de no fer servir la fins el moment única ferramenta de democràcia real, les urnes. El missatge ha de ser avançar, construir, inventar un nou model a partir de les fites assolides. Per això diumenge, més que mai, cal anar a votar.

I per espantar fantasmes i altres boires que puguen entelar la qüestió, ací deixe un vídeo que han preparat la gent de Melderomer bastant il·lustratiu sobre aquesta qüestió.  Caldria fer-lo circular.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...