dilluns, 11 d’abril de 2011

El Hobby (Part I - La Notícia)

-Dissabte nit a la Nau Ivanow de Barcelona es va produir un esdeveniment musical d'especial importància per a Nosaltres els alcoians. Sis dels millors grups de la Ciutat dels Ponts es reunien per escenificar el projecte Música de telers, que com ja hem comentat, és un disc col·lectiu, variat i necessari per ubicar al mapa cultural una vila ofegada però no morta. Molts dels assistents al concert, moltes de les cares que van desfilar per l'escenari, moltes de les de les referències properes o llunyanes que es van poder escoltar, fins i tot quatre o cinc dels lligams personals de l'aplec, van circular i fins fa poc temps circulaven per un espai al qual la música alcoiana deu molt: el Hobby.

I era casualment dissabte nit, al concert, quan un d'aquells estranys personatges alcoians relacionat persistentment amb determinats i recurrents esdeveniments de la meua vida em donava la notícia, la trista notícia del tancament. Tal i com anava el donyet—mig arraconat, segons ell, pels efectes d'un mongui al·lucinogen—les seues paraules em van semblar en un primer moment una broma de mal gust. Encara ara no puc arribar a concebre com seran a partir d'ací les nits de marxa alcoianes sense el nostre racó recurrent, la nostra guarderia, corral, abeurador, consulta de psiquiatria, monument funerari als caiguts o als que caurien, temple sagrat on algun dia vam adorar en públic o en silenci una deessa pagana i profana qualsevol, la casa on, a més, vam desflorar-nos les oïdes amb música, amb La Música.

El Hobby, la seua memòria, arriba fins a l'inici de la meua (i la de tants altres) carrera alcohòlica. De bell començament, segons expliquen els veterans, ningú hauria donat un duro pel local; oferia la mateixa merda comercial pantxanguera que la resta de caus de la zona. Poc a poc, però, la cosa va anar transformant-se al vore els amos que existia entre jovent (sempre rebel) la necessitat d'escapar a les fórmules de la imbecil·litat. Era la nostra obligació generacional, retrobar i anar a caure dins l'últim mite-mirall del qual hem pogut i hagut de beure ja massa generacions: el rock.



A molts de nosaltres encara ens retrunyia el tret al cap que es va disparar Kurt Cobain. Alguns havíem caigut enganxats per l'enrampada desvetllada d'alguns dels homenatges que va patir l'heroi, i demanàvem per correu al catàleg Tipo les samarretes estampades amb la cara del profeta en el negre dol, color que constituiria durant un bon grapat d'anys el nostre uniforme de militància, la nostra targeta de visita que facilitava presentacions i prejudicis. Això i unes grenyes mal tallades. Una forma pueril, innocent, ximple i simplista, de demostrar-li al món que érem hormonalment oposats a ell.

El Hobby, doncs, actuava com a parròquia, homilia setmanal on combregarem com a comunitat de rebotats els nostres primers excessos. I fins ara, dècada i escaig després, ens continuava servint de punt de trobada anual on  anàvem a purgar el fantasmes de la maduresa i el trellat, declaracions dels principis fracassats, decadència, una cambra de gel on el temps s'havia aturat, tot crepuscle ja.

Perquè si el Hobby haguera tancat fa cinc, set anys, hauria mort com els grans herois de la guitarra, jove i amb un cadàver bonic. Però no, nosaltres els arqueòlegs, vampirs de moments passats, el manteníem viu, enganxat a l'heroïna d'una discoteca caducada l'any 2000, repetida fins només assemblar-se a ella mateixa.  Malgrat tot, lluny de finir com una estrella i esdevenir mite etern, el Hobby baixa la persiana en silenci, com un vell músic oblidat per tots, mort de fam, sense que cap empresari vullga programar una darrera gira, o tal volta un reciclatge en ídol de noves generacions. Res d'això sembla que puga arribar  a passar a hores d'ara.

Per això des d'ací, com si açò es tractara d'una emissora pirata, en la matinada  de sofre i llit d'argilagues, recordarem al vell camarada, al pretèrit Hobby, que potser ara comprenga tot el vulgar sarcasme d'aquella popular i tòpica frase que hui pronunciarem per darrer cop: Els vells roquers mai moren.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...