divendres, 11 de març de 2011

Homo Spectaculum

Toute la vie des sociétés dans lesquelles règnent les conditions modernes de production s’annonce comme une immense accumulation de spectacles.
Guy Debord, La Société du Spectacle.

-Seguint amb el tema de la privacitat a les nostres vides consulte el meu Facebook. La imatge reflectida és, òbviament, parcialment falsa. A diferència de molts altres col·legues periodistes la meua participació a les xarxes socials es circumscriu a l'àmbit personal, i compartides són algunes de les instantànies de festes i desfestes, etiquetatges que a ulls d'un observador aliè podrien resultar una mica histriònics però que degudament contextualitzats resulten sempre adients.

I clar, una via per mantenir protegida la nostra imatge pública podria ser no tenir cap tipus de vinculació amb aquest falsos aparadors electrònics, opció que no és 100% segura ja que la nostra absència no lleva que terceres persones trafiquen dins les xarxes amb fotos nostres o qualsevol tipus de material sensible. La opció final passa, doncs, per mirar de ser-hi present i tractar, en la mesura del possible, de restringir qui pot veure què, o qui no.


Següent punt. Tinc un blog. El signe amb el mateix nom que pose al meu treball diari, eixe amb el qual mire de guanyar-me els torrons No és que jo amolle massa barbaritats en aquestes entrades però sí alguna d'elles, de tant en tant, podria molestar o entrar en conflicte amb els interessos i prejudicis d'un hipotètic i pusil·lànime oferidor de faena. Per què no utilitzar pseudònim si al capdavall la major part de les coses que publique ací no tenen res a veure amb factors professionals?

Part del morbo que mou als lectors/escriptors de blogs passa per aquella remota vinculació del format amb les antigues bitàcoles que hom guardava sota clau al calaix de l'escriptori. Alguna cosa molt íntima que ara s'ha transformat en una esfera comunicativa de primer ordre, eina utilíssima quan es tracta de territoris tan ofegats cultural i comunicacionalment com el País Valencià. Una mena de simbiosi entre espai personal i alhora socialitzant que, no ens enganyem, té a veure una mica amb l'ego de cadascú.

En aquest sentit, en el moment en que publiquem, que ens adrecem al lector desconegut o simplement estenem uns mots a la xarxa per si algú els vol caçar ja estem participant del joc. Una entrada a Facebook o Twitter ens transforma en emissors, en el rovell de l'ou del nostre cercle mediàtic, per menut que siga. La societat avança i d'aquest espectacle tots som presentadors.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...