dilluns, 14 de març de 2011

Albelló Quàntic

-El món s'enfonsa als nostres peus, tanta pluja ha afeblit la terra i ja no ens suporta, no suporta el nostre pes. I mentrestant, a l'altra banda del món, tot això. Ho has vist, tots ho hem vist: les imatges del Japó, la mar engolint-se les cases amb gent, els cotxes amb gent, la terra.

És la fi del món, del Planeta tal i com l'havíem conegut, la terra contra l'home, la mateixa terra eixuta i calenta que parava les nostres caigudes, la terra on aterraven els nostres avions. Eixa terra que abans contenia pedres, i de vegades els nostres gossos les trobaven excavant per instint, i les extreien com si foren tresors, tòfones dures i prehistòriques amagades sota les arrels d'arbres centenaris.


Ara ja no, ara la terra s'ho engoleix tot, també les pedres, les arrels. S'ho engoleix tot, albelló quàntic, i ho vomita al Japó, al fons d'un reflex digital, dins l'espill on impacten imatges televisives, malson apocalíptic, aquari ple d'aigua negra que furiosa s'empassa la terra, cotxes, cases. La mar contra els homes, menja homes; la terra contra els homes, tota clivellada i feble.

És imparable.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...