dilluns, 7 de febrer de 2011

Un Limón y Medio Limón

-La primera vegada que vaig sentir parlar de Greenaway va ser a través de la lletra d'un cantautor, el meu primer cantautor. Es deia Juan Antonio Canta i el seu disc de debut en solitari va ser també el pòstum. Molts el recordareu per aquella lletra tan famosa en el seu moment: Un limón y medio limón, y dos limones y medio limón... Es va suïcidar amb trenta anys.




Divendres Greenaway va acostar-se a la Filmoteca per presentar els seus documentals favorits. Una bona tria, no pas digestiva. Hi havia, a més de A propos de Nice, Le sang des bêtes de Georges Franju i Nuit et brouillard d’Alain Resnais, és a dir: escorxadors de bestiar i camps d'extermini nazis. A mi em venia al cap aquell disc de Juan Antonio Canta, em venien al cap algunes altres lletres d'aquell disc. El director gal·lés va començar el seu parlament advertint que odiava els documentals, que fins i tot odiava el cinema, que ell realment el que li agrada fer és pintar. No va aclarir, però, el perquè si no suportava els documentals es trobava allí presentant documentals. Supose que la raó de tot plegat caldria buscar-la al seu compte corrent.




Dissabte, canvi d'escenari. El segell Producciones Doradas presenta el seu nou recopilatori musical amb alguns dels seus associats estrella. Un sarau amb xicons vestits amb americana, texans, Converse i per suposat ulleres de pasta. S'estila el bigoti també. Elles molts florejades, ulleres mastodòntiques, complements pop i un pentinat i maquillatge vintage on destaquen uns llavis roig impossible. A l'escenari grups ultramoderns que gairebé no saben cantar, ni tocar, ni ballar i que copien al dictat les pautes i els estils de la tribu que els pertoca. Tot molt post, ara està de moda lo post: postmúsica, postpoesia, postcapitalisme... El dia que inventen el postsexe em suïcide, encara que ja hi ha qui parla ja del postporno.

Entre els grups els meus favorits, Hidrogenesse, els més post entre tots els post, que ahir van estrenar una cançó titulada El artista promete dejar de crear. La lletra deia més o menys així:

El Artista pide diez mil euros al Galerista,
el Galerista pide diez mil euros a la Fundación
la Fundación pide diez mil euros al Gobierno...
El Gobierno pide diez mil euros al FMI... [Vis]

3 comentaris:

Vent d Cabylia ha dit...

He cercat L'artista promete dejar de crear a Google i, a banda del fèisbuc d'Hidrogenesse i el teu post, m'ha eixit la següent notícia: "Michael Jackson ha fallecido"... Molt apropiat!

Hotel Italia Delta Romeo Oscar Golf Eco Nuevo Eco Sierra Sierra Eco

#M# ha dit...

Encara no han penjat el disc amb les cançons del CD del concert de l'altre dia, de seguida que el tinga et passe... et passe... el link per fer la comanda tu també...

La cançó és molt freak. Machael Jackson n'estaria orgullós.

#M# ha dit...

PD: el teu acrònim en alfabet fonètic també és molt freak...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...