dimecres, 9 de febrer de 2011

Revolucions de sofà

Tots busquem motius racionals per creure en l'absurd.
Laurence Durrell, El quartet d'Alexandria.

-Hi ha el fred que s'hi cola entre l'últim blau fosc del cel, l'últim color abans la negra nit. Hi ha un altre blau, el de les pantalles, un aparador d'avinguda ple de televisors que repeteixen una mateixa imatge: les revolucions d'aquests dies.

La primera va ser ràpida, execució i caiguda. Tunísia respira encara els tufs de la misèria, això sí, una mica més assonats d'esperança. L'altra, a Egipte, després d'uns dies ofereix síptomes d'enquistar-se mentre la violència i el desencís fan cada dia més insosteninble la situació.

Des d'Occident ens aboquem a l'espectacle mediàtic, a l'entusiasme de corresponsals als que se li vessa l'ego, esperem captar asseguts al sofà l'elèctric fulgor romàntic, l'essència ja dissolta dels vells temps de les cireres, aquells que mai van arribar.

Xe, què bonica que és la revolució vista des de casa!

2 comentaris:

Molon labe ha dit...

I el fàcil que es parar la caixa tonta o canviar de canal... i tot això sense patir cap dels inconvenients d'una revolució

#M# ha dit...

I ja de passada, ens omplim d'ego en veure com el poble sobirà tomba al tirà. Tot molt romàntic.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...