divendres, 4 de febrer de 2011

De Segona

-Mire a través els vidres de la finestra. La canalla entra al col·legi públic d'enfront de ma casa amb enorme xivarri. Busque algun nen els pares del qual hagen nascut a Europa. No el trobe. Són tots fills de marroquins, filipins i sobretot pakistanesos. Les mares porten totes vel, també algunes nenes. Els xiquets criden i corren com ho faria qualsevol altra criatura de la seua mateixa edat.

Uns cinc-cents metres en direcció Tibidabo hi ha un altre centre escolar. En aquest cas parlem d'un centre privat d'aquells anomenats concertats, que vol dir que malgrat no garantir el lliure accés ni donar una ensenyança laica s'aixequen i es mantenen amb els diners d'un Estat que se'n diu falsament aconfessional.


Foto Isabella Antonelli

Pense ara en un xiquet que creix envoltat d'altres xiquets els pares del qual també són pakistanesos d'origen. Pense que puja a un barri on l'idioma comú és l'àrab o l'urdu. Pense ara en gent que després de dècades encara s'expressa amb dificultat en qualsevol de les llengües oficials. Pense en l'única i desaprofitada oportunitat de la seua escolarització.

Afortunadament, els xiquets són iguals de feliços ara. Probablement tampoc patiran massa quan el sistema escolar els expulse de facto de les aules. Quan molts joves entren a treballar a una fruiteria o un restaurant, per a ells serà el camí normal, el procés de la vida. Una mica després, quan els hi imprimeixen el seu primer DNI amb la paraula espanyola a la nacionalitat respiraran reconfortats.

Ja tenim, ho hem aconseguit: fabriquem ciutadans de segona.

3 comentaris:

Molon labe ha dit...

El problema no és creure que fabriquem ciutadans de segones, el problema és creure que tothom pot ser igual, perquè per molt que vulguem no tothom és igual i per molts drets que vulguem oferir igualitariàment no tothom els pot aprofitar de forma igual...

#M# ha dit...

Cal que, com a mínim, ho intentem. Alguns encara creiem en aquella cosa anomenada igualtat de drets. I és l'Estat l'encarregat de garantir-la. Sinó no cal que paguem impostos, que cadascú es pague un mestre per als seus fills.

Per suposat que no tothom pot viure a Sarrià, i no tothom vol viure a Sarrià. Però se'ns perd la perspectiva. Si determinades persones es poden pagar un pis de dos milions d'euros és gracies a que algú guanya menys de mil al mes.

Celeste ha dit...

Me pasé las últimas vacaciones viendo y pensando cómo el sistema, encima de todo, lucra con estos ciudadanos de segunda (si se puede llamar ciudadano a alguien q trabaja de mula humana, por ej). Y cómo los ciudadanos "de primera" se regocijan y justifican ese turismo de la pobreza: "al fin y al cabo es un puesto de trabajo","esto les da la posibilidad de una vida mejor", "así están en contacto con otras culturas" (¿¿??) . Q es lo peor? Está montado tan perversamente q es casi imposible no ser parte. Bienvenido al Tercer Mundo.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...