dissabte, 15 de gener de 2011

Plusquamperfectina pel Raval

-Recorde que fins aleshores havia estat un hivern suau, excepte una setmana puntual de desembre, crec. La Gran Crisi continuava fent estralls en aquell peculiar inici de 2011. Llavors, com ara, arreglar el món era un dels meus esports favorits, i aquella nit ens havíem exercitat bastant. Primer amb Toni Mendoza (l'incipient decadència del cinema o la novel·la i el gran Borges crec que veren formar el quadrant de la nit) però amb les dotze tocades el molt farsant va posar en pràctica la 13-14, la seua especialitat, sense ni tan sols acabar el cubata que s'acabava de demanar.

Em vaig quedar amb Ra, Paola, Carles, Bernat, tremenda associació de bandarres. Estranyament Carmela no hi era, crec que havia marxat de viatge però ara no recorde on. La resta de detalls de la nit me'ls estalvie perquè o bé no els recorde nítidament o bé són massa comprometedors en els temps que corren. Sé que el Taj ens va fer fora del seu bar i que al sortir camí del Moog (un local del centre on aleshores es punxava bon techno) vam descobrir una temperatura molt agradable, poc pròpia de les alçades del calendari. Aquella temporada, no sé per quina raó, havíem recuperat aquella vella energia, eixíem cada nit com si fóra l'última, com si volguérem ocultar-nos a nosaltres mateixos la imminència de tot el que s'acostava després, irremeiablement, imparable.



Vaig tornar a casa passades les 5 d'una forma bastant presentable, caminant com si res. S'acabava d'implantar la prohibició de fumar als bars. Aleshores moltíssima gent fumava i els carrers estàvem plens d'addictes amb la seua cigarreta. Una noia vomitava copiosament uns metres més enllà de la porta de la discoteca, al carrer Arc del Teatre. Per Nou de la Rambla em vaig creuar una dotzena llarga d'aquells pakistanesos acabats d'arribar que venien pots de cervesa, entrepans o somoses. Vaig girar el carrer Sant Ramon, un dels pocs racons d'aquella Barcelona que encara conservava aleshores el vell encant del Xino. No quedaven moltes putes a aquelles hores, només alguna ionqui desdentada de les que tenien dificultats per omplir la butxaca amb la seua feina. Ni rastre, però, d'aquelles boniques xiques de l'est que feien les delícies de la rovellada legió de clients. En aquells temps, la prostitució estava prohibida però els polítics eren tan ignorants i hipòcrites com els d'ara i de facto les putes, com sempre ho han fet, continuaven treballant, això sí, en unes condicions que ara semblarien tercermundistes.

El cas és que recorde aquella nit com si estiguérem parlant d'avui mateix. I és perquè aquella nit de de principis de 2011 el paisatge estava a punt de canviar per complet. Des que havia arribat a Barcelona, el Raval havia estat el meu centre d'operacions, sobretot aquella cruïlla formada per Sant Ramon, Sant Pau i En Robadors. És cert que era un de les zones més empobrides de la ciutat però això la feia dignament espontània i no estúpidament dòcil i cívica com ho és ara íntegrament. Vaig parar-me a contemplar les obres de la nova Filmoteca. La seua obertura era imminent. Aquella mateixa setmana havien tirat els murs de les obres i per primer cop es contemplava l'extensió de la plaça que hi ha ara. Allò seria el principi de la gran ensorrada del nostre Raval. Després vindria l'horrible neteja, la policia, les botigues de moda i el disseny, el turisme...

Vaig enfilar En Robadors i uns metres més enllà, mentre esquivava les agressives propostes de les negretes, una puta de mitjana edat (tint caoba, alè d'alcohol) se me va agafar del braç per preguntar-me roncament: guapo, ¿tens calés? Jo li vaig respondre molt afectat: faig cara de tenir diners?

2 comentaris:

holler3 ha dit...

La gentrificació del Raval Nord s'estendrà pel Raval Sud... i finalment Ciutat Vella serà un Born gegant... no se qui haurà de marxar primer, si els pakis o nosaltres, i els edificis, un cop rehabilitats, passaran a ser propietat de la gent de la zona alta "daBarna", perquè viure al centre serà super guai...

A quin barri haurem de marxar per trobar el que vam venir buscant ací?

Silvia Sants ha dit...

Barcelona, posat guapa!!!ajajja

Per cert, per què no li canvies la foto al post i poses una on es vegi el voladiu de la filmoteca?? Així serà un foto històrica...de quan es construïa...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...