dilluns, 24 de gener de 2011

Muts els telers d'Alcoi per la vacança?

m'hauria estimat molt de passar-hi aquest dia a la
mariola
tota a floretes

muts els telers d'alcoi per la vacança
Versos per a Jackeley, V. A. Estellés.

-"Música de telers és un projecte col·lectiu, mostra actual de la contracultura d'Alcoi; ciutat industrial i il·lustrada, convulsa i pionera, que un dia despertà del seu somni i no es reconeixia. D'entre els vestigis pretèrits han crescut sis propostes musicals plurals i compromeses que la projecten cap al futur".

Amb aquestes poques paraules impreses a la contraportada es ve a donar una sintètica definició d'un fenomen que es venia gestant des de fa anys, d'una forma silenciada més que silenciosa, com tot allò que té a veure amb la cultura pròpia del País Valencià. El disc Música de telers—acompanya al número de gener de la revista Enderrock, també a la venda al Centre Cultural Ovidi Montllor—posa damunt la taula una plural mostra no només de bona música sinó també de bon puny i bona lletra, una necessària i higiènica normalització que ens servirà per omplir el silenci nostre de cada dia.

La nova generació de músics alcoians, talentosos i faeners, han aconseguit ficar cullerada en el menut món del petit univers. Poc o molt poc tenen a veure entre ells, com ha de ser. Cadascú es defineix a ell mateix per les seus cançons i el comú denominador arriba a través d'aquell verset de la vella cançó que diu:

Té costeres i ponts,
música de telers;

té muntanyes que el volten
i li donen fondor.

Allí fan ser un riu

aigües brutes de fàbriques;

allí fan nàixer boira

del fum brut sense ales

que eiximeneres trauen

en prova de treball

d'un poble que l'ofeguen
i que no mataran:
el meu poble Alcoi.


No és gratuïta la tria, aquella cançó li servia a l'Ovidi per enyorar ca seua durant l'exili nord enllà. Anys més tard, el Mestre trobaria una mort rovellada de silenci i desídia, i si ara tornara de les seues vacances es quedaria blanc de l'esglai. Primerament en veure les runes d'allò que va ser el seu Alcoi. Poc més que arqueologia queda de les eiximeneres (ara són fonts de legionel·la) o del riu viu i brut (cívicament pavimentat); sort de muntanyes i costeres, i del vell ofegament d'un poble exhaust ja. El segon ensurt, positiu en aquest cas, li arribaria davant la constatació de veure's convertit en mite, musical i simbòlic, referència indiscutible de les noves generacions de valencians.

Va ser complicat d'alçar, l'Ovidi i molta altra gent s'ha deixat la pell per poder arribar a un cert grau—encara que xicotet—de normalitat. La llavor d'anys de lluita il·lustrada floreix ara entre els versos del cantautor Hugo Mas. Terra mullada i fèrtil on s'arrela el folk gens nostàlgic de Pelandruska o la fusió oberta i promíscua dels Batà. Entre els perfums de la collita el verd pop de Verdcel o Arthur Caravan. No podem oblidar que parlem d'una ciutat industrial i com tal elèctrica i rítmica com els We Are Not Brothers.

Companys, és l'hora de la collita. A l'orgullosa joia de veure un disc com aquest a les nostres mans podem afegir l'espectacle musical que ens espera. Cal apuntar a l'agenda l'esdeveniment, amb categoria d'inamovible:

Música de telers, Presentació en concert
Barcelona, 9 abril, Nau Ivanow dins del festival BarnaSants.
Alcoi, 28 d'abril, Teatre Calderón.


I esperem que la cosa no acabe ací.

2 comentaris:

holler3 ha dit...

plagi!! lo de categoria inamovible és meu!! :P

apuntat queda!!

#M# ha dit...

Amb la senyera alcoiana, la cara pintada i vestits de Tirisiti! Allí hi serem!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...