divendres, 14 de gener de 2011

Llum d'Hivern

-L’hivernal inclinació del sol ens regala aquests dies matins i vesprades assonades d’una ensucrada llum taronja, tèrbola elegia primaveral que per moments escalfa però que d’altra banda també ens obliga a aclucar. No faré ara renec dels alts edificis que ofeguen constantment el paisatge de la gran metròpoli, simplement reclame la nostàlgia d'un cel, el de la meua pàtria, immaterialment impossible d'abastar amb paraules.

Després, és clar, estan les nits: estones de temps corcades, foses a negre, cosos que s'atansen amb ferocitat com a últim refugi a l'esperança. Quasi podria reproduir ací, punt per punt, l'assajada coreografia de les nostres abraçades nocturnes, mecànica d'amor—sí, sí, acabe d'escriure amor. Però no és temps ara de recordar totes aquelles promeses que vam nodrir en el passat. Arribem tard. Vam dubtar massa en el seu moment i ara és ja tard. Cal estudiar les rutes, se'ns acaba el temps de trobar l'aixopluc, el merescut descans del guerrer.

A partir d'ara ens cal filar més prim, tirar sempre pel dret.

1 comentari:

Silvia Sants ha dit...

Digua'm agossarada, però...això té res a veure amb el que et vaig demanar al teatre amb una copeta "de més" de vi?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...