dijous, 27 de gener de 2011

Lectura Dramatitzada

-L'exili representa viure amb el cor dividit, i en el meu cas la divisió és doble perquè una part ben considerable de la meua biblioteca es troba sud avall, a ma casa de sempre d'Alcoi. La manca d'espai és la principal raó de la partició, clar. Hui precisament trobe a faltar la meua còpia d'El quadern gris, aquella profusament subratllada i anotada que vaig acabar a Londres i que no sé on ni quan es va mullar fins adquirir un aspecte arrufat i descuidat, al·lusió metonímica a l'autor, sens dubte.

Aquesta ànsia possessiva me la va provocar la contemplació de l'espectacle de Joan Ollé sobre l'obra mestra de Josep Pla que ahir es va reestrenar al Romea. És ben normal que un bon muntatge de teatre basat en un llibre ens torne a despertar el desig de llegir-lo, però no, aquest no és el cas. Més aviat al contrari, el muntatge sobre El quadern gris ens espenta a tornar a l'original per desfer-nos de la simplificació interpretativa en la que cau l'adaptació. Ollé no aixeca cap idea sinó més aviat ens presenta una successió veloç de fragments del dietari en els quals tres personatges (Pla jove, vell i...?) s'acosten superficialment a les situacions, ambients i personatges descrits.


Supose que no és gens fàcil encabir 800 pàgines en dues hores de funció, no ho dubte pas. Però quan s'aposta per una posada en escena tan eixuta s'ha de parar compte en què és el que volem transmetre. Optar per la lectura resumida en veu alta de l'original (amb quatre o cinc defectuosos enregistraments sonors d'entrevistes amb l'autor afegits) o bé és una presa de pèl o bé no és teatre. La literatura, i més els llibres de Pla, es gaudeix realment amb els ulls, amb la ment. Si Pla haguera volgut ser llegit en veu alta s'hauria fet poeta, no prosista.

Tampoc no crec en les virtuts pedagògiques que pot tenir una representació d'aquestes característiques. Tal i com ja va passar amb l'infumable represa dels versos d'Espriu, la no proposta d'Ollé desvirtua els originals, allunyant al públic de la necessària relació d'intimitat. Qui no estime i conega els originals—pense ara en les funcions escolars—eixirà escaldat davant del mur impenetrable que s'alça entre públic i escenari. Coses que passen quan es tracta fer passar una rajola pel cap d'una agulla. Teatre i literatura no són el mateix idioma, unir-los sense destil·lació té un nom: lectura dramatitzada.

3 comentaris:

Puigcarbó ha dit...

Hola Manuel: et vares passar l'altre dia pel blog en castella, mnomés fer-te saber que el tinc també en català.

http://www.blocfpr.blogspot.com

salut

#M# ha dit...

Li farem una ullada també doncs!

Carmela ha dit...

encara no sé perquè no vam fer una 13-14 a l'intermedi

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...