dilluns, 10 de gener de 2011

L'Any de la Sensualitat

Barcelona semblaria un conte de Les mil i una nits...
Vida privada. J. M. de Sagarra

-Només arribar a Barcelona l'espessa humitat m'ha entollat l'ànima, una contradictòria sensació d'hospitalària fredor, record encara gestant de les nostres nits més salvatges a la ciutat, de carrers que se'ns mengen, de passejos en taxi amb regust de vals, entre la repetitiva partitura de l'Eixample i un Raval que sempre és punt de partida i tornada. No oblidem pas la fosca lletania d'aquells vell pisos de la Vila de Gràcia, ni de tot allò que encara, malgrat els anys, roman ocult.

Tornar d'unes petites vacances i abocar-se a la blancor de les tecles. Pensava que tot aquest temps seria suficient per trobar un bri d'esperança. Alguna cosa que, encara que menuda, m'ajudara a introduir un cert grau d'optimisme al primer post de l'any. No cal dir que no ha estat possible. Potser massa sovint, quan alcem el cap, la vista, i mirem tot el que ens envolta, només aconseguim clavar -nos de peus a terra, una mica més.

Però, malgrat tot, ahir va ser una nit moguda, vaig somniar que hi havia guerra. Per sort encara em quedaven causes per considerar-me rebel, contrari a tot, i fugia, ens perseguien, caçàvem objectius també.

Per tant, si encara puc afegir alguna cosa, si encara puc esperar alguna cosa, que siguen les forces, la capacitat de córrer, d'escapar d'aquesta mediocritat sobirana i regnant, d'aquesta indesitjable herència de sang, dels deserts de la mandra i l'acció zombi del deixar-se portar. Promet d'intentar-ho, promet d'intentar-me. I com a mostra de bona voluntat declare aquest 2011 l'any de la constància, del rigor, de l'energia, de la imaginació. I que siga—sobre totes les coses—l'any de la sensualitat.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Una proclama curiosa en aquests temps on el que sembla que calgui sigui predicar l'austeritat més extrema. Seguirem expectants :)

#M# ha dit...

Per això precisament. Ahir, mentre viatjava en tren, tenia a les meues mans una novel·la boníssima, rellegia d'adult 'Vida privada'. La vaig gaudir tant que em va fer arribar a l'associació: la sensualitat és un dels pocs plaers que no ens poden restringir ni privatitzar. Per tant, aboquem-nos!

Lady Daga ha dit...

Que no ens poden restringir ni privatitzar? Estàs segur?
Bé, en tot cas, un bon propòsit. Que així siga!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...