dilluns, 27 de desembre de 2010

Al·lucinació Nº5

-Com podria jo aturar tot el fred de l'hivern?

No diré que ho esperàvem, tres grau sota zero. Sal gruixuda sobre l'asfalt, operaris aplicant-la en plena matinada sobre aquells punts viaris susceptibles d'acollir la formació de plaques de gel. L'inesperat enlluernament produït pels llums dels vehicles que tornen d'algun sopar familiar, perquè aquestes festes són per a passar-les en família.

Dos cunyats es troben inesperadament a una reunió familiar. Feia anys que no s'ajuntaven. Mai han tingut una especial relació més enllà dels vincles polítics.

-Cunyat 1: Hòstia, com estan les coses! Jo em pensava que el 2009 havia sigut dolent, però este 2010 ha estat molt pitjor. I un amic meu que entén d'aquestes coses vaticina que el 2011 encara serà pitjor.
-Cunyat 2: Les coses estan bastant fotudes, sí.
-Cunyat 1: És que aquesta generació ho està tenint bastant fotut. Nosaltres no ho vam passar tan malament. En els nostres temps, qui més qui menys, podia treballar. Ara és que no hi ha ni faena.
-Cunyat 2: ...
-Cunyat 1: I aquestes hipoteques, ja ni un pis es poden comprar. Jo no sé on anirem a parar si açò no s'atura.

Amb els anys els cunyats han après a llegir entre línies. A veure o intuir les paraules que hi ha amagades darrere les paraules.

3 comentaris:

Busca qui t'ha pegat ha dit...

No sé si serà perquè estic nadalenc... però crec que 2011 no pot ser pitjor del que ho ha estat 2010.

Judith ha dit...

La cosa sempre pot anar a pitjor.

#M# ha dit...

Sempre podem esperar que siga pitjor i així encertarem o ens equivocarem amb gust.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...