divendres, 17 de desembre de 2010

Al·lucinació Nº2

L'acropole officielle outre les conceptions de la barbarie moderne les plus colossales.
Rimbaud,
Villes dins les Illuminations.

-Olot (plana envoltada de serres, el vent), un home i una escopeta. Detalls suculents: deutes, un constructor assassinat, també el director d'un banc. Històries negres com la gola d'un llop. Però ara bé, qui no ha tingut mai ganes de matar un especulador, un financer, un d'estos polítics fatigosament inútils?

Ben senzill: agafar una escopeta i tot seguit eixir al carrer. Cal discreció, un portaplanols ens ajudaria a transportar l'estri al metro sense despertar sospites. Després visitar certs llocs, tots en tenim de llocs que ens agradaria visitar, de gent amb la qual ens agradaria intercanviar impressions amb una dosi de pólvora pel davant. Seria, potser, la manera més fàcil d'explicar-li a certs trompellots que significa una retribució justa, una vida digna.

Diuen els veïns d'Olot (planúria tancada per muntanyes, aïllament) que l'assassí confés Pere Puig era estrany: caçava porcs senglars i per la nit es passejava pels carrers de la ciutat abillat amb una estrela de serif i una pistola de mentida. Segons la seua advocada, l'acusat va dir-li al jutge tot justificant-se: "Amb el pa de la meva taula no juga ningú".

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...