divendres, 5 de novembre de 2010

Die Briefe aus Berlin (I)

Als das Kind Kind war,
ging es mit hängenden Armen,
wollte der Bach sei ein Fluß,
der Fluß sei ein Strom,
und diese Pfütze das Meer.

Lied Vom Kindsein de Peter Handke


-Quan era menut recorde que el so que més m'esglaiava era el de la sirena que anunciava els bombardejos. Mai l'he escoltat realment. El conec de les pel·lícules, dels reportatges sobre alguna guerra, l'associe a històries de mort contades per la iaia o alguna de les seues amigues (Alcoi, la Guerra: un senyor fuig en direcció al refugi al mig d'un atac aeri, arriba corrent, desesperadament, però ja sense cap).

Quan era menut el so que més m'esglaiava era el de la sirena que anunciava els bombardejos, tot seguit del brunzit pesat del motor de l'avió. Més tard vindrien els xiulits que deixen a l'aire els projectils just abans d'explotar sobre algun edifici, sobre alguna fàbrica, i després el foc imparable, destructor.

Quan era menut m'espantava només el fet de pensar que algun cop podia escoltar el so de la sirena anti-bombardejos. Al terrat de l'ajuntament d'Alcoi hi ha encara uns enormes altaveus penjant d'un pal, molt i molt antics. Poca gent s'ha fixat però s'hi poden veure des d'algun racó de la plaça de Dins, crec. Tenen una estètica com d'altra època i mai ningú no els ha utilitzat. Quan era menut els mirava sempre al passar, em continuava espantant la possibilitat de que algun dia sonaren de sobte, la possibilitat d'escoltar algun dia la sirena dels bombardejos, la cançó d'antigues guerres que tot i no haver-les viscut continuaven sent el meu principal terror.

1 comentari:

holler3 ha dit...

A mi també m'han parlat d'aquestos altaveus. Diria que va ser el meu pare, recordant les paraules del meu avi; no estic segura.
També ho pensat algun cop... avions, míssils, soroll, i gent corrent, mentre jo tracto de buscar un lloc a on amagar-me, convertint-me en una Ana Frank més...
El meu amagatall preferit sempre va ser l'armari de la meua habitació del carrer Terrassa. Des de dins, no s'escoltava gairebé res. Ni bombardejos, ni crits, ni plors; només els meus.

Gràcies per haver-me fet trobar alguns records que tenia perduts.
Gaudeix!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...