dijous, 11 de novembre de 2010

Die Briefe aus Berlin (VII)

Si jo pinte la meu gos exactament com és, naturalment tindré dos gossos però no una obra d'art.
Goethe

-El meu espai favorit de Berlín l'he trobat a l'illa dels museus, en l'inaccessible carrer que uneix les esquenes del Pergamummuseum i el Bode. Entre les dues faraòniques construccions de volums colossals i grandàries desproporcionades hi ha un petit carrer que travessen les vies elevades dels trens que van o s'allunyen de l'Alexanderpatz. La combinació dels carrers foscos i deserts, la llum pàl·lida ornamental dels museus, els reflexos a l'aigua del riu, el so metal·lic dels trens al passar, els solitaris edificis dels voltants que romanen o semblen buits, una postal d'un Berlín entre romàntic, gòtic i prefeixista que faria el paper d'un decorat cinematogràfic de Gotham City.

Aquest post ben podia servir per lloar la bellesa paralitzant del bust de Nefertiti, o l'incontestable gloria artística dels frisos de Pèrgam, o el goig suprem que hom experimenta al estar davant de la porta del mercat de Mileto, o l'impagable sensació d'irrealitat que produeix al observador la reconstrucció de la Porta d'Ishtar babilònica; però no, ja s'ha escrit extensa i reiteradament sobre aquestes obres d'art i és fàcil trobar informació per Internet, són algunes de les majors creacions de l'antiguitat que es conserven als nostres dies i que es poden visitar ací a Berlín, poc puc aportar jo.

No obstant, hi ha d'altres sorpreses que no esperava i que encara em tenen paralitzat. En l'Alte Nationalgalerie, el museu que recull una important col·lecció d'art—pintura principalment—del segle XIX, es poden trobar un bon grapat d'obres on prolifera un romanticisme de caire irreal, imaginatiu, rendit als peus d'un onirisme macabre i fosc, unes pintures que donen testimoni d'una cultura germànica melancòlica i evasiva, que es delecta amb paisatges mitològics i amb criatures màgiques, que presta culte a la mort al mateix temps que subratlla el seu poder. Tècnicament no es pot afirmar que la pintura prussiana fora exel·lent, comparativament parlant amb altres racons d'Europa, però igualment ens serveix per fer-nos una ideal al voltant de com pensava i sentia una elit artística i els seus aristocràtics clients, una part d'Europa de la qual sabem moltes coses literària i musicalment parlant, però de la qual ens manquen quasi per complet les referències plàstiques.

Alguns exemples.

Abtei im Eichwald (Abadia a la roureda, 1810) de Caspar David Friedrich, cèlebre principal representat del romanticisme alemany que no deixa de sorprendre'm a cada nova obra que li descobrisc.

Arnold Boecklin, Die Toteninsel: Dritte Version (L'illa de la mort, tercera versió 1883).


Macabra al·legoria de Spangenberg titolada Der Zug des Todes (1876).

Altres bones troballes:


Menzel: Das Eisenwalzwerk 1875.


Werner: Im Etappenquartier vor Paris 1894

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...