dilluns, 8 de novembre de 2010

Die Briefe aus Berlin (IV)

-Dorm aquests dies de fred a Berlín darrere d'un gruixut vellut vermellós que fa el paper de cortina. Malgrat tot, de tant en tant s'hi cola per la finestra algun inici d'esperança, alguna fuetada d'inconsciencia que em retorna en somnis al meu veritable estat, el d'un ésser que anhela, una criatura a la qual li comencen a defallir les il·lusions. Al despertar moc una mica la tela per veure el dia que m'espera, encara conserve un raig d'esperança. Però no, les previsions meteorològiques no fallen, enarca núvol, encara el fred, la pluja, Berlín.

I Schiller què n'opinaria, d'açò?

Camine i camine aquests dies pels carrers freds de Berlín sense aturar-me ni un moment. Hores i hores de passejar sense ni un minut de repòs. Res de metro, res d'autobusos ni taxis, només carrers, pluja i fred. De tant en tant alguna cosa per menjar, un frankfurt, un falafel o coses per l'estil, ni tan sols m'assec per menjar, continue caminant i caminant fins que les cames ja no poden més. Vaig d'una zona a una altra, de monument en monument, i quan la llum gris s'endinsa en la foscor de la nit camine per barris quasi deserts, carrers en penombra. Torne a casa pelat de fred, amb les mans congelades i els peus baldats. Llavors llegisc fins quedar dormit. I llavors torna a passar: alguna esperança que s'hi cola per la finestra a mitjanit, entre l'espessor de la cortina de vellut, entre el pes de la realitat.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...