diumenge, 7 de novembre de 2010

Die Briefe aus Berlin (III)

-Per moments tinc la sensació d'estar a París: el cel gris, la pluja, la tristesa hivernal de certs carrers, la llum somorta dels barris residencials, l'irregular paviment sempre humit. Ací, però, fa més fred, bastant més, i els berlinesos no són els parisencs, ací la gent viu de portes endins. El fred acaba d'arribar i pels carrers i places, fins i tot els més importants, camina un escàs nombre de vianants, la meitat dels quals són turistes als quals l'oratge no dóna cap treva.

Dissabte nit. Un pis blanc de sostres alts. Una festa particular, un grapat de joves es diverteixen. El dj amolla els temes de sempre, els que podríem escoltar a qualsevol racó similar d'Europa. Hi ha però en l'ambient alguna cosa d'especial, de local, alguna reminiscència industrial en la música, alguna cosa relacionada amb l'èxit del tecnho fet en aquesta ciutat. Els presents ballen aliens als qui els envolten. Hi ha més piercings, més tatuatges, apoteosi moderna que s'allunya del Zara (encara no he ist cap Zara a Berlín).

Dissabte tard. Una disco de moda, no em referisc als grans clubs que s'exhorten darrerament des de les revistes de tendències, no, parle d'un espai modest, on els joves berlinesos venen a ballar, a beure, a matar el cap de setmana. Drum'n'bass a la pista principal, la gent no para de moure's frenèticament. Resulta impossible parlar amb ningú i no només pel volum de la música. Als reservats han reconstruït les habitacions típiques d'una llar de la RDA, alguns borratxos dormen tranquils sobre els sofàs. Poc a poc la pista va buidant-se, al no haver horari de tancament és la gent qui decideix quan s'acaba la nit.

Diumenge vesprada. A aquestes alçades de la tardor el sol tomba ja abans de les cinc. Berlinesos i turistes han vingut a divertir-se i a fer-li una ullada al mercadet que posen al Mauerpark. Hi ha un espontani karaoke on cantants ben abrigats s'atreveixen a versionar clàssics del pop. Poc a poc, el públic va marxant. Aviat serà completament fosc i serà llavors quan Berlín engegue el seu pilot automàtic: carrers solitaris, trànsit residual i, de tant en tant, una fina capa de pluja sobre l'asfalt, sobre les finestres.

4 comentaris:

Carmela ha dit...

perdona però si que hay un Zara en Berlin, entiendo que por la zona comercial del sur no te debes haber movido.

#M# ha dit...

Perdona, uno no es ninguno. Y yo no le he visto y ya me he pateado más de medio Berlín. Entiendo que tú fuistes a buscarlo y no paraste hasta encontrarlo.

Carmela ha dit...

pues obvio que lo busqué, me cayó tal diluvio que necesitaba unas botas de agua buenas, bonitas y baratas y voilà: Tito Amancio

#M# ha dit...

Mira por donde, hoy he visto mi primer Zara anuncido en un centro comercial de cerca Alexanderplatz. Así que cambio de parecer, hay pocos Zaras en Berlín. Hay! Si es que el Tito Amancio puede con todo, hasta con los tedescos.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...