dilluns, 18 d’octubre de 2010

València, novament

-València era com una manta que cobria totes les nostres il·lusions; en alguns casos les covava, en altres, els més comuns, ens les amagava, les negava. Una salina assolellada on l'aigua s'evapora i roman la sal, sal de mar. Per això caminava ell, Morcillo, per les sinuoses rutes que l'ombra va escrivint cada migdia, amagant-se de tots i cadascun dels tres-cents dies de sol que l'any amolla al cel de València. Tot això i més, tot això o deixar caure automàticament els dits sobre el teclat, reconstruir amb coordenades de literatura un passat recent, una fugida tan abrupta i en canvi tan i tan marcada. Enregistrar fets, concessions, laments de l'ànima, un mocador dadà per torcar-se els fluids que embruten la consciència poètica de tot ésser, imatges, girs i més concessions, metàfores de l'excés que València unflava i unfla de manera grotesca i salvatge. València, novament.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...