dimecres, 15 de setembre de 2010

VLC: 3 Dies, 2 Nits

Allor si mosse, e io li tenni dietro
Inferno, Dante

-"Les coses sempre tornen", diu la iaia a la sobretaula. "Quan jo era jove les parelles ens ajuntàvem. Jo em vaig ajuntar sense casar-me. Mon pare tenia nou fills i, clar, no tenia diners per casar-los a tots. Ara passa el mateix, els joves se n'aneu a viure junts. Tampoc hi ha diners per a res més".

Amb la frase calenta encara i la panxa atapeïda, prenc les maletes i abandone el meu retir alcoià d'un parell de dies. Torne a València. Vull acabar de teixir el mapa d'espais interconnectats, catàleg d'ombres, una sinistra enumeració de paraules, sons, amargors... Però, per què dic amarg? No sé. Tal volta em vull confondre a mi mateix, fer-me creure que tot allò va ser important, sinistre, digne d'una cronologia. O potser no i he de córrer el risc de descobrir-ho. Si revisite açò i allò altre, si tracte de no retrobar cap veu, cap rostre, si sóc capaç d'esbossar un principi de cartografia, tal volta descobrisca la insignificança de tot plegat i ho deixe córrer.

Que més puc dir ja? Hi havia (hi ha) una xarxa de punts a l'espai, caselles d'un tauler traçat a partir d'avingudes sorolloses, rituals vectorials que davallaven en espiral vers un centre. Quin centre? Arquitectures de l'enderroc, reconstruir la memòria amb plànols de literatura. On començar? Com? Potser un plis-play i un esgartraet ajuden. València: tres dies, dos nits.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...