dijous, 30 de setembre de 2010

Conclusions Provisionals del 29S

-Alçar-se de bon matí, posar la tele, la ràdio. Valoracions creuades al voltant de la jornada de vaga general del 29S. Que si èxit que si fracàs, que si majoritari que si parcial, que si patatim que si patatam. No cal ser estadista o tertulià per saber que l'aturada no va ser completa, ni molt menys. Qui ahir va voler fer vida normal la va poder fer. Amb les excepcions puntuals d'aquells serveis vinculats a sectors com els transports o la indústria on encara es conserva una mínima sensatesa associativa. La resta no, cadascú fa la seua.


Això sí, les principals capçaleres destaquen els aldarulls. Segons El País "una amalgama de violentos puso patas arriba Barcelona". Segons el Sindicat dels Mossos Barcelona té un greu problema amb els antisistema ("Antisistema", interessant etiqueta; donaria per a tot un post sencer). La realitat és que també els enfrontaments, també les destrosses de mobiliari urbà, no van ser gran cosa. Només cal fer memòria i remuntar una mica el passat, només una mica. Qualsevol celebració dels aficionats del Barça, per exemple, desperta més fervor, més entusiasme, provoca més violència i més caos al centre urbà que no pas la vaga d'ahir. La desorganitzada colla de marrecs amb rastes que va incendiar un grapat de contenidors no es mereix encara cap etiqueta.

Conclusions provisionals improvisades: Camarades sindicalistes, s'ha d'assumir, cal nomenar Messi secretari General de CC.OO., i a Belén Esteban d'UGT; això o fer coincidir els triomfs esportius amb les jornades de vaga. En tot cas, per mobilitzar les masses dels nostres dies cal parlar el seu idioma, el de la frivolitat.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...