dilluns, 20 de setembre de 2010

47:40

-Saben córrer els manteros quan s'apropa la policia. Una estirada forta a les cordes de seguretat i la manta se plega ràpidament. Bosses de Gucci, de Parada, l'última peli d'Allen pirata, rellotges que reflecteixen llum de fanal, ulleres fosques per tapar la indiferència del sol, mercaderies amuntegades, sobreviure i poca cosa més.

Saben córrer, també, els bous. Corren quan els hi donen solta, de sobte, als pavimentats carrers d'una vila en festes. Desconcert, angoixa, una turba exaltada que també en sap de córrer. El dolor com a fin que justifica la crueltat, característica pròpia i exclusiva de l'ésser humà. Després la sang o el foc, la ràbia i els cops. Alguns diran tradició i jo dic per què.

Unes 11.000 persones corríem ahir diumenge pels carrers de Barcelona amb motiu de la Cursa de la Mercè. Corrien sense cap urgència, sense cap justificació ulterior. La gent, en general, corre per gust, per auto-superació, per salud. Una excusa per col·lectivitzar esforços, per agrupar voluntats. Alguns diran, per a què?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...