dimarts, 13 de juliol de 2010

Quadern Cubà: Yak-42

-El taxista que ens porta a l'aeroport repeteix mecànicament les dades oferides el dia anterior al Granma. Qui si la sequera patatim, que si les reserves hídriques patatam; après al dictat. Hi ha dos tipus de taxistes, els que ho xarren tot i els que no diuen brot. Aquest parla pels descosits, i com que es dedica a lloar els avantatges de la vida socialista no té por de fer-ho davant qualsevol desconegut. "No teman a la estación de lluvias. Casi nunca hay víctimas. El Ejército sabe muy bien lo que tiene que hacer y los planes de evacuación se ejecutan a la perfección. A diferencia de otros sisemas, acá el estado está muy bien organizado". Tot sembla estar ben nugat a Cuba. "Tampoco teman a los ladrones. Acá hay muy pocos. La policia és muy estricta y la gente, claro, no se arriesga. Además, en el socialismo no sirve de nada robar. Hace un tiempo unos tipos robaron un banco. Al poco tiempo los capturaron porque iban haciendo ostentación, esó aquí se nota enseguida. Los vecinos vieron que tenian de todo y acto seguido los denunciaron".

L'aeroport de vols interns de l'Havana no té res a veure amb l'internacional José Martí. Aquesta separació els hi deu permetre el perfecte control de fronteres i viatgers. L'edifici del primer sembla la vella estació d'autobusos d'una capital de província castellana. A diferència del taxista, la dona que serveix a la rudimentària cafeteria (mitjana edat, veu tendra) no sembla tan optimista. Afirma que li falten les forces. Quan encara no ha sortit el sol s'apropa el fi de la seua dura jornada de treball. "Mas de doce horas", ens diu. Intentem consolar-la, li diem que aviat podrà penjar el davantal i desdejunar tranquil·la com nosaltres ens disposem a fer. "Hay cosas más importantes que un desayuno, mijitos". Segurament pensava en els prohibitius preus que nosaltres estàvem pagant per un café amb llet i un entrepà. Set pesos convertibles de turista són al canvi de moneda nacional uns 175 pesos cubans. Un sistema embogit. Resumint molt, vol dir que estàvem pagant per un mos al voltant d'un quart del sou que la cambrera guanya al més. Ningú es fa ric treballant, diem mirant de treure ferro a l'assumpte. Sempre ens quedarà l'esperança de la loteria. "Al menos a ustedes les queda esa ilusión, porque a nosotros ni eso". No ho havia pensat mai: la loteria és un joc marcadament anticomunista. El joc en sí mateix és anticomunista.

Yakolev-42, un vell i atrotinat avió soviètic de la companyia Cubana de Aviación ens ha de portar a Santiago. No sóc supersticiós, gens, però no puc deixar de pensar en Trillo i altres Yak-42 populars en la història. No és moment d'estar per aquestes coses. Tampoc cal recordar que és dimarts 13. O que l'illa de Cuba pateix un embargament molt restrictiu que dura ja mig segle i que això inclou manteniment i recanvis. Tampoc cal amoïnar-se quan la cabina dels passatgers s'omple de fum; ben mirat és com estar a la pista de ball d'una disco eivissenca però amb el cinturó de seguretat posat. Sort que algú de tripulació té la delicadesa d'advertir-nos a meitat de l'enlairament que es tracta d'un procés normal en avions tan antics. Em quede més tranquil.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...