dimarts, 13 de juliol de 2010

Quadern Cubà: Santiago de Dia

-El sol de l'Orient és cruel, mossega la carn amb ràbia molt abans del migdia. L'hotel Granda s'obre llavors com una de les millors posicions defensives per al turista que recorre Santiago. Tan se val si els diners no ens arriben per a una de les suites, jo parle de la seua terrassa-restaurant, un refugi destinat a qui vulga jugar el paper de voyeur de les hores. Hom pot perfectament imaginar a Graham Green ocupant una de les taules atansades a la barana, implorant com ara ho fem nosaltres un bri d'aire, pensant com pensem en Cuba, l'illa frontissa, el punt calent, el decorat perfecte d'una novel·la d'espies dels seixanta que ara, un cop caigut el teló dels anys, reposa polsós a un oblidat magatzem.

Des de la terrassa del Granda es divisa la totalitat del parc Céspedes, el centre del centre de la ciutat. Allà van a parar dues de les més importants vies per simbolisme i activitat: Aguilera i Heredia. Aquesta última, junt a Jose A. Saco compren el gruix de l'activitat comercial. Un economista criat Harvard destacaria el dinamisme de certs establiments que, malgrat tot, desencadenen cues i expectació consumista. Tot plegat fa intuir la presència d'un benestar de províncies uns centímetres més elevat que a la mitjana de la ciutat de l'Havana. "Yo por lo menos como, pero tu no tienes nada". Així s'expesa el jove cantant d'un improvisat quartet de rap cubà. Verseja al voltant d'un suposat enfrontament entre l'home de ciutat i el guajiro rural. La festa s'ha muntat de sobte a l'interior d'un atapeït autobús que uneix Santiago amb els petits pobles de la rodalia. La jam session transpira literatura popular, imatges de fam, vestigis del Període Especial dels anys noranta.

De tant en tant, des de la terrassa del Granda, s'escolta la sirena d'un vaixell. No molt lluny, a la badia, Santiago apuntala certa industrialització: camions, factories, obrers. Cap a l'est s'hi divisa el fum d'una refineria. La matèria primera que la manté arriba de Veneçuela, l'oncle Chávez envia petroli a canvi dels metges sobrants del sistema educatiu cubà. Ja fa anys que tothom pot estudiar i passar-se una temporada becat a les universitats cubanes. Tanta formació, però, no fa el paper a un país sense demanda de mà d'obra qualificada. El bescanvi de Chávez també deu incloure la propaganda. A la vora dels camins creixen tota mena de cartells propagandístics amb la cara del líder bolivarià. El seu somriure s'ha incorporat a l'imaginari modern cubà al costat de José Martí o el Che Guevara. Qualsevol turista ignorant podia imaginar que el dictador és ell, una idea que segur que no el desagrada: estirar la seua ombra fins arribar a confondre-la amb la de Fidel.

Santiago es vanta de ser bressol revolucionari. Tant els moviments per la independència com els de la revolució del 59 van tenir el seu origen a la ciutat. Banderes i més banderes en negre i roig s'encarreguen de recordar-nos-ho.


1 comentari:

holler3 ha dit...

m'he sentit dins d'una novel·la. Et felicito, està molt ben escrit.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...