diumenge, 11 de juliol de 2010

Quadern Cubà: Havanera Número 1

-La primera sensació que assalta al viatger és la de xafar una ciutat que acaba de patir un conflicte bèl·lic. Sobretot si s'arriba de nit i sense gairebé temps de deixar les maletes hom s'endinsa en els carrers mig a les fosques, amb les seues corresponents façanes ennegrides que vomiten runa, amb tot de voreres incompletes i un record d'asfalt on s'acumulen clots plens d'aigua pudent.

El vertiginós canvi d'hora, graus i humitat estova de valent la consciència del nouvingut, el qual quan encara no ha recorregut cinquanta metres des de la porta de l'hotel ja ha estat presa de la conversa d'algun jinetero. Al contrari del que s'afirma, els caça-turistes cubans no són tan insuportablement insistents. El viatger experimentat, sobretot aquell qui ja coneix algun dels països del Magreb, no necessita més que unes poques bones paraules i un somriure per desempallegar-se de la insistència del nadiu. És una mica més difícil, això sí, quan la selecció del país del visitant s'acaba de proclamar campiona del món.

"Se os nota que soy españoles a la legua", ens diu un jove i jovial mulat al que acompanya la seva xicota. Ambdós intenten portar-nos a un bar on segons ells se celebra la victòria espanyola. Per més que ho intentem no és senzill desfer-se de la seua companyia, la parella té una estratègia perfectament dissenyada per atansar-se als turistes i mirar d'escurar-li la butxaca. No volen almoina, tampoc cap de les nostres pertinences; el seu primer objectiu és aconseguir fer-se convidar pels gallegos a un simple mojito, un luxós capritx difícil d'assolir si es viu sota l'ombra del règim.

"¿Cuál es su razón para visitar Cuba? ¿Nostalgia por lo que pudo ser o arqueologia antes de lo que pueda venir?" La frase, en boca d'un noi tan jove, m'impacta bastant. Es veu de lluny que no és més que un esquer per tractar de fonamentar una prolongada conversa amb el candidat a mecenes nocturn. Però no hi ha sort, no serà hui. I tampoc s'emprenyen. El passeig nocturn que la jove parella pensava fer serà això, un passeig. Res d'alcohol, res de menjar, una nit com qualsevol altra caminant a través dels castigats carrers de Centro Havana.

Al pati de l'hotel toquen en directe música tradicional de l'illa. Als murs pengen retrats d'importants mafiosos americans que un dia van ser els amos de tot aquest luxe ja decadent. La xafogor es insuportable. També el cansament. Més tard el somni serà intranquil a causa de l'aclaparadora presència del nocturn record de la ciutat.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...