dilluns, 12 de juliol de 2010

Quadern Cubà: Havanera Número 2

-La xafogor desperta a l'Havana molt abans que el sol es torne una amenaça. Els carrers corcats no milloren molt amb les primeres clarors del matí, al contrari, la llum descobreix la vasta càries que podreix cases i voluntats. Creix la desídia entre aquells cosos deixats caure a les portes de les cases del barri antic, tots ells es dediquen exclusivament a escoltar la monòtona caiguda de les hores. No hi ha res a fer, només als xiquets descalços els hi queda algun somni per consumir, i aquest quasi sempre arriba en forma de partir de futbol al bell mig de carrers runosos mentre xuten un succedani de pilota fet de parracs. Alguns dels més inquiets havans maten les hores amb l'irrenunciable tradició del dòmino o el sa precepte soviètic dels escacs. Hi ha també, i aquests són els més pintorescs, els que inventen, els que cada matí enfilen la porta de casa amb l'esperança de vendre d'estranquis una cadira, una ampolla de rom adulterada o un tros de pollastre criat d'amagat al terrat. A la capital no podien faltar tampoc els jineteros, autèntics escura turistes: guies voluntariosos, amables traficants de puros, boniques i famolenques prostitutes de bar, sincrètiques pitonisses afrocubanes, descompensats canviadors de divisa i, fins i tot, els gossos de carrer, molt abundants, que han aprés a distingit entre local i forà i perseguixen aquests últims amb l'esperança d'aconseguir un bri de proteïna a canvi de la compassió que provoca el seu deplorable estat.

Fugint de la ràbia del sol, farts de recórrer carrers atapeïts de museus sense interès ni public, anem a parar a la plaça Vieja. Ens instal·lem a un restaurant de capital austríac que serveix deliciosa cervesa casolana al son de l'omnipresent conjunt de músics. És un dels pocs refugis de turistes d'aspecte acollidorament occidental. I la nombrosa concurrència ho agraeix. Al Gramma, el simple i destrellatat diari oficial, publiquen sense massa bombo les fotos d'una visita de Fidel Castro a un centre d'investigacions. També anuncien un debat que serà televisat hui mateix i en el qual el dictador intervindrà per enraonar al voltat de l'Orient Mitjà. Quatre anys portava el Comandante sense fer una aparició pública, de fet la rumorologia especulava amb la seva mort. El meu primer pensament passa per considerar falses les informacions, en creure delirant l'únic diari cubà. Però no, Castro reapareix ara, justament quan després de molts anys es fa un gest en favor dels drets humans a l'illa. Malgrat la polseguera que aquest ressorgiment deu alçar en totes les tertúlies polítiques mundials, ací a penes es comenta, regna a les converses la por acumulada després de mig segle de repressiva dictadura. L'únic cubà que sembla interessar-se per la notícia és el desdentat venedor ambulant de diaris, que utilitza l'imatge de Fidel com a principal reclam per a la venda dels exemplars als turistes.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...