dijous, 12 d’agost de 2010

La Solitud Organitzativa

-Diu la llegenda que això va ser i era un valent guerrer de l'art que un dia qualsevol es va atrevir a presentar un quadre titulat Horitzó on es podia veure només una ratlla horitzontal. La constant necessitat d'anar més enllà va portar a un altre brillant cavaller a presentar una reeixida tela completament pintada de blanc anomenada Blanc. Aquestes són llegendes que s'expliquen al voltant del foc de l'art contemporani, que es perdran segurament en la nit dels temps, o que es tornaran l'oli de la llàntia que altres artistes portaran en el camí de retorn a la cova, eixa gruta on s'amaga el misteri primigeni de l'art.

El Caixa Forum s'obre aquests mesos al geni de Miquel Barceló, una àmplia retrospectiva que comprèn des de l'any 1983 fins gairebé hui mateix. I el visitant no pot sinó rendir-se a la certitud d'estar davant d'una de les figures que transcendirà a la frivolitat regnant de l'art dels nostres dies. L'enigma Barceló té a veure amb el elements que utilitza, amb un retorn a la matèria elemental, a oficis ja extints com el de terrisser, a temes tan i tan antics i malgrat tot encara vius. La solitude organisative—títol de l'exposició—ens convida a fugir de l'excés contemporani, a retrobar-nos amb l'essència dels paisatges i la natura, a buscar la reminiscència viva, animal i humana entre tot aquell fang primordial del que un dia van sortir tant les persones com les bèsties.

D'aquesta manera, l'artista—es veu, se sent—torna a retrobar-se amb l'impuls originari de la creació, amb la frontera africana de l'art on l'artifici tendeix a rebaixar-se considerablement. Un mon de paisatges i caminants, de la vida a partir de la seua matèria primera, de la mort i la ironia que acompanya no només als cadàvers de carn i ossos sinó també als de l'esperit, als de les idees. El quadre que dona nom a l'exposició es una obra recent, del 2008. En ell, a mode d'autoretrat, es pot veure un mico assegut sobre un paisatge boirós. L'animal-Barceló descodifica des de la seua atalaia un món d'imatges i sensacions, un univers segurament elemental però al mateix temps encara ple d'incògnites i secrets inconfessables. Un retorn al misteri de la cova que va servir de bressol a l'art.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...