dilluns, 9 d’agost de 2010

El Lunes sin Sol

-L'alegria mecànica dels ocells que canten a les primeres hores del dia, la somnolència pesada del camió que arruixa els carrers de bon matí, aquesta aspror enraridora d'un cel d'agost completament cobert de gruixuts núvols, una amenaça de pluja—a penes quatre gotes—es precipita envers les portes tancades dels col·legis.

Mentrestant, chez moi, el ritme pausat dels badalls s'entretalla de tant en tant pel record d'alguns somnis pujats de to, una sèrie d'imatges que no arriben al malson però que a l'hora del desdejuni, encara fresques, m'espenten cap a un desfici vertiginós: i hui què?


3 comentaris:

holler3 ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=1uJ17NHnbZI

M'agrada molt aquest troç de la peli. Un abraç.

#M# ha dit...

"La hormiga esta es una hija de la gran puta y una especuladora.

Y además aquí lo que no dice es por qué unos nacen cigarras y otras hormigas. Porque si naces cigarra estas jodido. Eso aquí no lo pone".

Lefto ha dit...

uffff l ´estiu és per tenir l´aire acondicionat a tope o dir adeu a la ciutat. A casa s´em cauen les parets a sobre...i els mosquits de festa. M´en vaig a fer un chapuzon d´ultima hora a Badalona. M´agradat lo dels ocells i el seu cant mecànic

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...