dilluns, 14 de juny de 2010

Taronja Esclafada

-Era una sobredosi d'asfalt, la dictadura de les avingudes, del trànsit alienat. De tant en tant, cap a l'inici de la primavera, una taronja es despenjava d'un d'aquells arbres ornamentals que puntegen Primat Reig. Quan els cotxes l'esclafaven alguna cosa brutal esguitava l'aire, un soroll primitiu de natura rebentada, d'humitat lluent i llefiscosa sobre el polsim gris del paviment. Poesia de la decadència, de la vida avortada, d'arrels espentant el fang cuit del test.


Molt a les esquenes de tot això, només a uns metres de distància, hi havia la gruta on anava a parar l'aigua de pluja filtrada. Allà dins el trànsit rodat sonava com la flauta de Pan de l'afilador: llunyà, enigmàtic, presagi d'auguris.


4 comentaris:

holler3 ha dit...

te'n recordes quan vam jugar a llençar mandarines podrides a la carretera, a vore si els cotxes les xafaven?? jaja...

Comtessa d´Angeville ha dit...

Fragments d'una novel·la?

Comtessa d´Angeville ha dit...

I als dos: no hi ha tarongers en Barcelona?

#M# ha dit...

Fragments no, idees soltes que a falta d'una llibre les vaig apuntant per ací.

I no, a Barcelona no hi ha tarongers pels carrers, de fet hi ha molt poca vida vegetal. Deu de ser alguna relacionada amb l'estalvi.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...