dissabte, 19 de juny de 2010

I Se'ns Va Oblidar Dormir al Sōnar 2010 (Part III)

-La relativitat del temps en nits com aquesta vindria a ser alguna cosa que se'ns entravessa a la gola i ens impedeix la parla fluïda. Ara per ara, no hi ha qui em baixe d'aquesta tarima. Tot açò, tota aquesta gent, no són més que els convidats d'una improvisada festa d'aniversari: Cumpleaños feliz, cumpleaños feliz, te deseamos Feeer, cumpleaños feliz! Zorionak! És força impressionant veure quanta gent ha vingut a la festa, quin poder de convocatòria, m'encanta fer les coses a lo bèstia, açò ho pague jo!


L'emoció em capgira l'enteniment i sembla que als meus músculs també els hi afecta. No semble altra cosa que un titella sota els designis de l'atzar; i amb tot això no voldria acabar parlant de metafísica. Tot va començar fa una estona, al concert de Plastikman... era Plastikman? Ja no ho recorde. Els grups es succeeixen els uns als altres i ja tots fan la mateixa música, fantàstica música, meravellosa música, qüestions de ritme, sons ordenats al llarg d'una seqüencia de temps, un temps que es relativitza novament, ja hi tornem: ¡ole, ole!

Al final no ho he dit al paràgraf anterior: tot es va embrutar mentre intentava furtar uns cubates. No és una forma molt usual de fer amics però que voleu que escriga si el globus va mig esborrar algunes de les hores més intenses de la nit. Sembla ridícul recordar ara que només vam agafar mig pollastre, però realment teníem la intenció de no desfasar. Ara un parèntesi: recorde Pamplona. Si estiguera a Alcoi podria especificar la data precisa, ho miraria al meu passaport de pelegrí. En tot cas era una matinada fresca de finals del mes de juliol. Entre les primeres llums del mati la ciutat despertava entre olor de forn i carrers humits. Olor de forn i carrer humits, quina merda de descripció. Fi del viatge astral, tornem al Sōnar.



La relativitat del temps, sí, però també la dels sentits. Faça el favor de respondre a unes senzilles preguntes: fam? té vosté fam? Ja m'ho pensava. I son? Cansat? Ja veig que no para de moure's. Advertència: tant de ball pot resultar addictiu si no s'atura a temps. Per cert, ja clareja fa una estona, què s'ha donat compte? A què tampoc molesta tant? És hora de treure les ulleres de sol, de cobrir-nos els ulls, l'univers podria veure's afectat per una paradoxa al sentir-se petit al costat de les nostres pupil·les. Jacinto Antón seria capaç de titular açò Bodas del hedonismo y el experimento. Si és o no experiment que ho diga Paola, que és la que experimenta. Jo em conforme amb l'hedonisme que segons el diccionari és la doctrina filosòfica que identifica el bé amb el plaer, el bé amb el plaer, el bé amb el plaer, el bé amb el plaer, i aixina successivament.

Entre tant, algunes de les imatges capades o captades a la realitat amb el meu telèfon mòbil—vídeos també—testimonien que ens ho estàvem passant bé, o que fingíem de categoria a fi d'evitar remordiments d'última hora provocats per l'elevat preu de l'entrada. Davant d'aquest panorama, qui té ganes de marxar a casa? Podem mirar d'eixir els últims, ho aconseguiríem. Abans però cal remuntar la batalla èpica de menjar-se alguna creïlla de la brossa, o de córrer als autos de xoc i simular que estem a dins d'una peli d'acció, o d'un vídeo de Jaishri Abichandani ara que l'art de la Índia i dels països emergents en general està tan de moda. Aquest blau dels autos de xoc, aquest blau neó. Esquadró de la mort, som els herois postmoderns, residus deconstruïts, desfragmentats, que ara per ara s'encaboten en guanyar-li la partida a la son, funció vital que vindria a representar la xicoteta mort diària, un parèntesi del tot innecessari entre els bocins de vida que encara ens queden per esprémer hui.

Eixim els últims, cantem Algo pequeñito. Donat que ha vingut tanta gent a la festa d'aniversari de Fer i se'ls ha d'agraït l'assistència un per un, tardem més d'una hora en arribar a la parada del tren que ens ha de portar novament cap a Barcelona. Este hauria estat un bon moment per parar, clar que això no ho vam pensar en cap moment.

3 comentaris:

holler3 ha dit...

Pues si Manuelito, experimentació total, ja ho saps, que jo anava disposada a tot, i és el que em vaig trobar: una miqueta de tot. Lo roin és que ja mai serà com la primera volta, com el primer experiment. Això si, crec que com a experiment va ser tot un èxit, i que no havíem poder triat un context millor.

Per cert, molt xules les entrades "se'ns va oblidar dormir..."

Josep ha dit...

Les nostres celebracions diuen molt de nosaltres. Així com les companyies i les ressaques.

Josep ha dit...

Per cert, jo no tinc ressaques. Supose que astò explica algunes coses de mi.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...