dijous, 27 de maig de 2010

Fronteres

"Raro: no se me revolvió el estómago.
Raro, muy raro: vi la ejecución hasta el final.
El verdugo parecía feliz
."
Roberto Bolaño, 2666

-Només uns pocs carrers separen la segona ciutat més segura dels Estats Units—El Paso—de la més perillosa del món, Ciudad Juárez. Cada dia entre 6 i 10 persones moren a causa de les diferents modalitats de violència que es cultiven a la ciutat mexicana, una xifra semblant al muntant de cadàvers anual de la ciutat bessona de l'altre costat de la frontera. L'any 2009 van ser assassinades 2700 persones, i en el que portem de 2010 ja ho han estat vora mil. Tot fa creure que enguany es superaran tots el rècords, a Juárez continuarà l'horripilant creixement exponencial de violència i mort. Ningú s'atreveix a preguntar pel final.

Les excuses oficials parlen d'una guerra contra el narcotràfic. Explicacions més creïbles ens acosten un altre punt de vista, el d'un reajustament del poder en el marc d'interessos comercials i polítics. Parlem de droga, naturalment, però també de fronteres, de la separació física i simbòlica entre dos pams d'arena, entre dos fragments de desert.

Aquesta setmana, Judith Torrea ha tornat a Espanya per recollir el premi Ortega y Gasset. Des de fa 12 anys aquesta xiqueta conrea el difícil territori de Juaritos. És un bon moment per acostar-nos al seu blog i la seua causa.

http://juarezenlasombra.blogspot.com/


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...