diumenge, 30 de maig de 2010

Cròniques des de l'Infern

-Molt abans que el president mexicà desplegués les seues tropes pels carrers de Juárez amb l'objectiu de combatre al narcotràfic, la ciutat fronterera era ja era un focus d'horror difícilment digerible. Des de 1996 es documenta una estranya cadena de crims el patró de la qual es repetix insistentment: dones, jóvens, pobres; aquest és el perfil de les denominades mortes de Juárez.

"Vaig arribar a la ciutat per a escriure sobre la violència entre diferents grups criminals i allà em vaig trobar amb una sèrie de temes terribles, un d'ells va ser el dramàtic nombre d'homicidis contra dones que es mantenien impunes". Víctor Ronquillo presumix de ser el primer periodista que va dedicar un llibre al tema dels assassinats. Las muertas de Juárez s'edita per primera vegada a Mèxic en 1999, a Espanya arriba el 2004 amb el subtítol afegit de Crónica de una larga pesadilla. Si per aquell temps dades oficials ja parlaven de més de 300 mortes, a dia d'avui la xifra supera ja les mil. “Els crims contra dones continuen sent una realitat”, subratlla el periodista, “Malgrat que la guerra contra el narcotràfic ha desplaçat el tema a un segon pla mediàtic, el fenomen persisteix”.

Negligència policial, encobriment de sospitosos, fabricació de proves i culpables; 14 anys d'investigacions han servit de molt poc. La major part dels delictes continuen sense resoldre's mentre el govern mexicà col·lecciona queixes provinents de les principals associacions humanitàries del món. És molt trist per a mi comprovar que era cert el que proposava en el llibre”, confessa l'autor, “aquella crueltat desmesurada va trobar en les dones una població molt vulnerable. Hui aqueixa violència—relacionada d'alguna manera amb el narcotràfic—s'estén ja per gran part del país”.

Poc queda ja dels intents d'una explicació oficial que van aparèixer en el seu moment i que Ronquillo va arreplegar en el seu treball. Abdul Latif Sharif, L'Egipci, principal sospitós d'un gran nombre de crims, va morir a la presó en 2006 en estranyes circumstàncies. La major part dels delictes que se li atribuïen tant a ell com a altres acusats no s'han pogut demostrar fins a la data. “Jo no crec que seguisquen operant alguns dels assassins serials que sí ho van fer en el seu moment amb total impunitat”, manté el periodista en conversa telefònica des del DF, “el que crec és que l'estructura social i policíaca de Juárez permet que la impunitat existisca d'una manera clara, que es consenta aquesta terrible situació de masclisme associat a la violència”.

Però davant d'aquest panorama, davant de tant d'horror, com explicar l'excés de negligència, la passivitat de les autoritats o la persistència d'una situació tan funesta? “Aquesta pregunta és difícil de respondre”, admet Ronquillo, “la ineficàcia naix de l'endarreriment i de la falta de recursos, però també de la corrupció. Molta gent a Mèxic sap que els delinqüents amb placa tenen més èxit. Els diners del narcotràfic fan la resta”.

Dos anys triga Ronquillo a escriure el llibre. Com a periodista independent aprofita el seu treball a televisió per a acostar-se al fenomen. No obstant això, les majors dificultats li sobrevenen no en el moment de la redacció sinó una vegada el text es publica. “El llibre”, reconeix, “va posar sobre la taula una denúncia molt forta i conseqüentment vaig patir molts atacs des dels soterranis del poder. Va ser molt dur, van tractar de desacreditar-me com periodista, van intentar intoxicar a les meues fonts i fins i tot se'm va acusar d'infundat plagi”. Algunes d'aquelles crítiques aprofundiren en els capítols més durs, aquells en els quals Ronquillo descriu amb tot luxe de detalls molts dels crims. “Eren uns passatges imprescindibles”, es defensa. “Encara avui cree necessària la visió d'aqueixa extrema violència ja que ens espenta a dir ja "n'hi ha prou"”.

No es pot afirmar que el llibre Víctor Ronquillo donara resposta a cap de les fosques interrogants que encara avui sobrevolen Juárez. La seua investigació es va centrar en recopilar les esgarrifoses xifres i a traure a la llum les inconcebibles deficiències jurídiques. Tot això ho va adornar amb literatura, amb alguns fragments en els quals va tractar d'imaginar les circumstàncies dels crims. “Jo no sóc fiscal i tampoc pretenc explicar la realitat social”, admet. “El que vaig fer amb les eines del periodisme i la literatura va ser el diagnòstic. Llançar preguntes que encara avui segueixen sense resposta. Pot sonar romàntic, però en tot moment vaig intentar enfrontar-me a aquest sistema que ha permès que les mortes de Juárez queden per sempre més com una taca en la història judicial mexicana”.


Víctor Ronquillo: Las muertas de Juárez. Crónicas de una larga pesadilla. Editorial Temas de Hoy. Madrid, 2004.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...