dimecres, 7 d’abril de 2010

Maite Zaitut Bilbo

-Voldria saber que he tornat, voldria sentir-ho: els seus carrers humits i costeruts, el soroll confús dels seus bars plens de pinxos exòtics i gent cridanera, els bruts i fumejants caus de heavies que hi ha al principi d'Iturribide, els lisèrgics amagatalls del techno per als quals no existeix un demà, el plaer de les converses, o el de pixar a la ria, tot l'amor dipositat als còctels i el rancor a les crestes que llueixen els peus negres que passen l'speed d'última hora, el del trenc d'alba, el de la darrera oportunitat abans no torne la foscor d'un dia de persianes abaixades, d'una tensa jornada d'espera, l'esperança d'una nova nit de llibertat.

Una partida que et situa a la casella de sortida, i allà, meravellat, notes tot el pes del camí dipositat a l'esquena, la pressió del mirall et fa caure de genolls amb tots els ulls plens d'agraïment. Ara ens quedaria plorar, ara que sé que he tornat, l'home que retorna a sa casa després de tant de temps.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...