diumenge, 7 de març de 2010

Fe i Raó, Combat Desequilibrat

El encuentro de Descartes con Pascal joven de Jean-Claude Brisville.

DIRECCIÓ I ADAPTACIÓ: Josep Maria Flotats

INTÈRPRETS: Josep Maria Flotats i Albert Triola.

Teatre Lliure. Sala Fabià Puigserver. 6 de març de 2010. 21.30 h.

-Josep Maria Flotats afirma que només se sent exiliat de París, però la veritat és que quan torna a Barcelona, la que durant anys va ser la seva ciutat de referència, desperta una expectació difícilment igualable. Llunyana ja la seua polèmica sortida del TNC, trepitja les taules del Lliure 32 anys després per presentar un text que havia guardat a la seua tauleta de nit tot esperant l’arribada de l’edat recomanada per interpretar-lo.

El encuentro de Descartes con Pascal joven és precisament això, un encontre entre dues de les figures filosòfiques més il·lustres de la França del segle XVII. El signa Jean-Claude Brisville (Bois-Colombes, 1922) dramaturg especialitzat en la recreació documentada de fets històrics però tendenciosament maniqueu a l’hora d’estructurar-los. Inqüestionable és la saviesa assossegada d’un Descartes/Flotats que aporta en tot moment el pes de la raó a un enfrontament desigual, també en la vessant interpretativa. I és que Flotats, en la faceta de director, ha sapigut autodosificar la seua marcada gestualitat a favor d’una construcció convincent i precisa. No s’explica, per tant, que permeta l’erràtica recreació d’Albert Triola en la pell d'un histriònic Pascal jove, il·lustre matemàtic i filòsof consumit en aquella època per les doctrines de la fe absoluta jansenista. Pautes que en escena es manifesten amb una compungida sobreactuació que allunya al personatge de la sensibilitat pròpia dels nostres dies.

La sintètica posada en escena—dues cadires, un joc de llums i poca cosa més—provoca que el pes de trama recaiga en l’acció i sobretot en la paraula, en els matisos d’una enfrontament entre raó i fe, entre l’experiència i la joventut, oposicions que acaben traspuant en escena. Un duel desequilibrat per a un elegant muntatge on l’astre Flotats brilla ineclipsable.

5 comentaris:

SUPER FELÍ ha dit...

Hola M !

estas llegint el houullebevq no ?

en vaig llegir dos, quin degenerat que es ,no ?

diu les coses pitjors de la pitjor manera posible no creus ?


salut !

Molon labe ha dit...

Hola, perdona si et molesta però t'he linkat al meu blog per la teva crítica de l'obra, si no ho trobes bé m'ho fas saber i ho canvio

#M# ha dit...

Super Felí:

Jo en sóc molt fan d'Houellebecq, sobretot de la seva poesia. També de les seves novel·les, és clar. És un autor molt polèmic a França. M'encanta la força de la seua literatura i de com serveix els temes més polèmics d'una forma tan bestia. Odie la literatura de formes correctes, crec en la subversió i Houellebecq ho és de subversiu. I no ho intenta fer artificialment per fer-se el 'cool'(pense ara en escriptors tan fastigosos com John Kennedy Toole) ni res d'això, a ell li surt de forma natural, la seua literatura és incisiva i punyent.

La cita que tinc al meu perfil és d'un dels seus poemes. Crec que amb tot això ja he deixat clar que m'agrada.

#M# ha dit...

Molon:

Clar que no em molesta que em linkes, al contrari! Gràcies, moltes gràcies per fer-ho!

holler3 ha dit...

A mi també m'agrada molt Houellebecq. Crec que és ben clar, i realment, qui, en algun moment de la seva vida, no ha pensat com ell?...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...