diumenge, 28 de febrer de 2010

Violència Gratuïta

-Guerxo, bru, mitjana estatura, acaba d'arribar a Barcelona fa poc. M'ho explica en rudimentari anglès amb accent pakistanès, però aviat aprendré espanyol—diu humilment—estic fent un curs per a nouvinguts. Una de les poques paraules que en sap és cervesa, la repeteix constantment mentre les ven a la llarga cua que es forma a la porta del Razzmatazz.

No me conta moltes més coses. No pot parlar a conseqüència de l'estovamenta que porta al damunt. Fa gairebé uns segons, aquest senyor tenia al seu voltant una colla d'uns sis o set adolescents pegant-li punyades i cops de peu sense contemplacions. Descomunal pallissa criminal, una ràbia patològica descarregada amb precisa maldat i gratuïta perversitat. Punys que busquen instintivament el nas, la boca, els ulls. Peus i genolls adreçats acarnissadament a les costelles i al cap. És notava de ben lluny certa planificació, certa pràctica en l'execució de la batussa i el seu desenvolupament: envoltar la víctima, mantenir la vigilància per si ve la policia o algú més s'hi fica, alternar-se en la descàrrega d'hòsties. Cadascú vol la seua part, la seua porció d'adrenalina i diversió.

La crueltat de l'espectacle es comet davant la general i apàtica indiferència del nombrós auditori, dels companys de la víctima—que s'estalvien maldecaps—i també, per suposat, davant el permissiu personal de seguretat que regula el soroll i l'entrada de begudes però que es desentén per complet de les batusses racistes.

Intentem aturar-ho i la cosa va ràpida. Quan els malparits veuen que poden haver-hi més oponents que un miserable venedor ambulant de cervesa desapareixen sense deixar ni rastre ni raons. El noi sagna pel front. Diu que no sap què ha passat, que no havia parlat prèviament amb ells, cap indici de justificació. Ens demana de quedar-se una estona amb nosaltres per si tornen. Abans no entrem ja ha tornat a la feina. Amb la cara unflada pels cops es passeja amunt i avall de la cua amb dues cerveses a la mà que amaga quan passa el cotxe de la policia.

2 comentaris:

Molon labe ha dit...

Mira, si té quelcom de bo és que sempre hi ha algú més fotut que nosaltres que aquesta vida, i que per molt que s'hi esmercés Deu en fer-nos perfectes, va aconseguir la perfecció de la imperfecció, suposo que el seu sentit de l'humor se'ns escapa...

#M# ha dit...

Ja ho crec que se'ns escapa. S'hauria de veure que pensa doncs el pakistanès, qui pot estar més fotut que ell?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...