dimecres, 24 de febrer de 2010

Stalags: Pornografia i Holocaust

-La primera vegada que vaig tenir contacte amb els Stalags va ser la setmana passada, dijous, mentre em feia una cervesa al bar Els Tres Tombs tot esperant la fi d'un petit diluvi nocturn. Xarràvem i xarràvem i les botelles buides començaven a ser abundants damunt la taula, una greixosa taula d'un establiment que malgrat l'oratge enarca estava mig ple a eixes hores de la nit. De tant en tant, un llamp es reflectia als enormes finestrals que donen a la Ronda de Sant Antoni. No recorde sobre quina tautologia malèfica estàvem parlant al bell mig d'aquell ambient de novel·la negra, però de sobte, per boca d'una xilena d'origen jueu, vaig escoltar per primer cop la paraula Stalags.

Segons sembla, els Stalags van ser un gènere de novel·la il·lustrada molt popular a Israel durant principis de la dècada dels seixanta. Per sorprenent que parega, el seu repetitiu argument se centrava en escenes de tortura i sadisme on soldats aliats eren extremament vexats per belles i descocades oficials nazis. Aquestes obres van ser durant uns pocs anys l'aliment espiritual de les masturbacions israelianes, l'única matèria pornogràfica que escapava al control de la conservadora censura. Es disfressaven com traduccions de novel·les americanes o angleses però en realitat eren ideades, pensades i escrites per jueus.

La bola de neu va anar creixent, en molt poc temps els stalags van assolir una enorme distribució i es van convertir en un consum habitual, publicant-se milers i milers setmanalment, fins i tot hi van aparèixer subgèneres com el dels jueus venjadors (del qual Tarantino extrauria inspiració per al seu film Inglourious Basterds). La competència va anar creixent i la baralla entre els diferents editors passava per portar als quioscos la història més bestia i cruel. La polèmica va esclatar quan els tribunals van acabar per prohibir una d'aquestes novel·les, titulada Jo vaig ser la puta privada del coronel Schultz (casualment una de les poques en les que el rol ama-esclau s'invertia). El gènere va acabar etiquetat com pornogràfic i poc a poc la moda va passar; el fet , però, roman.

Una bona part d'aquella societat acabava d'eixir del trauma de la Segona Guerra Mundial, dels camps d'extermini, de tota la monstruositat simbòlica que suposava per als ciutadans d'Israel la sola menció de l'holocaust. Malgrat tot, compraven massivament novel·les on la pornografia es fabricava a partir de ferides col·lectives mai curades, horror transformat en excitació, el nazi mutat en objecte sexual; la realitat a voltes tan incomprensible.

Havia deixat Els Tres Tombs i la pluja continuava caient. De tant en tant un llamp es reflectia a l'espill que formaven els carrers mullats del Raval. Pel meu cap no parava de pegar voltes la paraula stalag. Desviació? Perversió? Malaltia? Hi ha d'haver, segur, alguna cosa més, alguna cosa que encara roman inexplicable, que se m'escapa.

3 comentaris:

SUPER FELÍ ha dit...

gran post tiu , realment molt bo i molt ben redactat ...

no ho se.....per que volem ser amic de aqui ens fa mal a vegades ?

perque ens posa catxondo que ens facin una mica de mal....


jo que se...les relacions humanes i les emocions son una m...

no tenim control...

Tripallocavipasec ha dit...

Molt interessant el tema d'aquest article. A part de tota altra consideració, aquest gènere de tebeos amb aquest tema d'alemanys fotent-la grossa es basa amb allò d'anar abocant "m.." sobre el mateix tema sense aturador, a veure qui la diu més bèstia. Si això fos una mostra d'un estil de publicació i prou, no tindria més rellevància. El que passa amb el tema de l'Holocaust és que hi ha la porta oberta a que tothom vagi dient atrocitat rera atrocitat i el tema se'ls ha escapat de les mans fins el punt de que no hi ha hagut més remei que prohibir parlar-ne basant-se en un suposat i sospitós respecte a les víctimes. Seria bo que, en un marc totalment civilitzat i, si cal, científic i rigorós, es podés deixar parlar a tothom que tingui a aportar qualsevol punt de vista en aquest tema tan controvertit. Fins que no s'aixequi la prohibició de parlar de l'Holocaust aportant punts de vista diferents de la versió oficial jo seguiré pensant que la versió oficial és falsa i inconsistent. Cal que tothom en pugui parlar, amb respecte, evidentment.

Lluís ha dit...

Si vols endinsar-te en el món apassionant de la sexplotation nazi et recomano "Ilsa she-wolf of the SS". També podries fer una entrada sobre les pel·lícules que barregen monstres amb nudisme.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...