dijous, 11 de febrer de 2010

Salvatges

-Alguna cosa d'animal, de salvatge, encara s'hi conserva a València. Aquelles flaires de flors, l'abundància dels seus jardins, la benevolència del clima, la sentor d'adob que encara arriba de forma estacional des de les quasi extintes hortes dels voltants, eixe clavegueram farcit de paneroles que desprèn una pudor tan primitiva (Xavi Castillo ho retraurà a les falleres mortes que hom amaga a les profunditats de la ciutat).

Una eixordadissa meridional, la certitud d'una València que encara no ha deixat de ser i de considerar-se un poble, un fòssil rural i provincià, símbol dels antics temps perduts, la nostàlgia per recuperar un passat que ens amague un present de misèria moral. Sensacions que jo no vaig viure però que no obstant compartisc de forma anàloga.

Amb aquest hivern tan dur opte per tornar, només de pensament, als perfums de València, un instint ocult, un desig de primavera, la lluita constant per recuperar la vida que s'amaga darrere el fred.


1 comentari:

holler3 ha dit...

quan pense en la primavera, inevitablement pense en València i en les Falles...
i això em dóna que pensar...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...